Fires i Festes de la Santa Creu - 2025

Resum de les ballades de sardanes 

de les Fires i Festes de la Santa Creu de Figueres  -  2025

Enguany s'han programat tres dies de ballades de sardanes durant les festes de la Santa Creu. Totes les ballades han estat organitzades per l'ajuntament de Figueres amb la col·laboració del Foment de la Sardana Pep Ventura. Des d'aquí volem agrair a l'Ajuntament la seva implicació a mantenir viva la sardana durant les Fires i Festes. Es un dels pocs anys que s'han pogut fer les sardanes a l'aire lliure, ja que el temps ens hi ha acompanyat.

Agrair a la tinent d'alcalde Carme Martínez i a la regidora Martina Prat que sempre ens acompanyen a les ballades.

Dissabte 26 d'abril  -  Cobla Maravella  -  Rambla

Foto Manel Casanovas

Divendres 2 de maig  -  Cobla Selvatana  -  Rambla

Dissabte 3 de maig  -  Cobla Marinada  -  Plaça Tarradellas

Fotos: Martí Augé - Manel Casanovas - Montserrat Mauné

Sant Jordi 2025 - La Principal d'Olot

Dimecres 23 d'abril de 2025, diada de Sant Jordi. 

Ballada de sardanes a la plaça de l'ajuntament amb la cobla LA PRINCIPAL D'OLOT.

Organitzada per l’Ajuntament de Figueres, a qui volem agrair la seva implicació, amb la col·laboració del Foment de la Sardana Pep Ventura 

1 - Hem començat amb una sardana d’Alfred Abad i Gascón que porta per nom SOMNIS DE COLORS. 

Dedicatòria: A la Montserrat Muñoz, que somia fa anys en vermell i negre Maig amb pinzellades taronja Xiroia, espurnes de Xàldiga i uns tocs de color Xamosa

En aquesta primera sardana s'han afegit molts d'alumnes de l'escola Sant Pau de Figueres.

4 - La quarta ha estat molt especial avui. Ja que l'hem dedicat al nostre alcalde Jordi Masquef, aprofitant que es el seu Sant

Posant en ordre l’arxiu del Foment vam trobar aquesta sardana.  Es del nostre compositor Jaume Cristau i Brunet que va acabar el 4 de gener de 1961. I la dedicatòria diu: Dedicada al bon empordanès, Paco Masquef. O sigui el besavi d’en Jordi Masquef i vam pensar que avui era un bon dia per recordar-la

El seu títol EMPORDÀ, BRESSOL D’AMOR 

5 - La 5a també molt especial i a Figueres encara no l’haviem escoltat mai. La tenim programada per l’Aplec, però avui l'hem pogut sentir

Es del compositor Pau Vila i Elvira i es un encàrrec per la Capitalitat d’Olot. En Pau es intèrpret de tenora en aquesta cobla. I el títol d’aquesta sardana OLOT CAPITAL DE LA SARDANA

6 - Hem començat la segona part amb una sardana del recordat Joan Làzaro i Costa que ens va deixar el juliol de l’any passat

La sardana està dedicada a la Carme i en Josep d'Olot que avui han vingut a Figueres a ballar-la. El seu títol DOBLE ANIVERSARI

El Sant Jordi 2025 ha estat un dia de molta gent a Figueres, ja que el temps ens ha acompanyat al llarg de tota la diada. I la plaça de l'ajuntament feia goig de veure.

Fotos: Jordi Blanco - Martí Augé - Montserrat Mauné

Donació d'una partitura del poeta i compositor figuerenc Albert Serrano Delclós

Aquesta setmana ens ha arribat una sardana del poeta i compositor figuerenc ALBERT SERRANO DELCÓS. La donació ha estat del Sr PEP MIRET, engrossint així l'arxiu del Foment de la Sardana Pep Ventura

Es tracte de la sardana per a piano SORTINT D'OFICI MAJOR, que va ser harmonitzada pel compositor també figuerenc JOSEP PASSOLAS i CODERCH.

Albert Serrano va néixer a Figueres el 18-11-1919 i va morir a Maçanet de Cabrenys el 23-12-2006. 

Segons Inés Padrosa en el Diccionari biogràfic de l'Alt Empordà, Des de sempre havia conreat la poesia, i va aconseguir algun premi en els Jocs Florals. Va mantenir amistat amb diversos literats com Manuel Machado, Jaume Ministral i Montserrat Vayreda.

Va escriure el llibre inèdit Els Vells amb el pseudònim de Mamfred d’Arenós. La primera incursió literària va ser en el recull Aures de Cabrenys (1955) juntament amb l’escriptor Jaume Ministral, en el qual va signar amb el pseudònim de Pol de l’Arnera. Al cap d’uns anys, va publicar El Poema de l’Empordà, La cançó del vent (Figueres: 1981; id.: 1985 2a ed.), El Poema de Sant Pere de Rodes (Figueres: 1991), amb dibuixos de Joaquim Bech de Careda. 

El Poema de l’Empordà va obtenir el Premi Laureà Dalmau (Agullana, 1980). 

Segons la Sra Padrosa, va compondre la sardana L’arbreda d’en Tossa. Una havanera La ben plantada i una nadala.

Montserrat Vayreda va escriure sobre Albert Serrano, (raco.cat):

Serrano Delclòs és un poeta que imatja amb una facilitat sorprenent i sap escollir els mots amb la mateixa justesa que un bon pintor tria els colors i els aplica a la tela, i per això les rimes que maneja contenen un seguit de gammes, matisos i variacions que infonen llum al cant i plenitud a la línia argumental que s'inicia amb l'introit del nostre vent del nord, i acaba amb l'exaltació de la sardana, símbol del poble on ha nascut i dansa de Catalunya. 

Les pinzellades poètiques que fan tan plàstic el Poema de l'Empordà han donat vida a una col·lecció de teles rimades que els nostres paisatgistes més conspicus il·lustrarien amb complaença. 

En l'Arxiu de Músics per la cobla i en el Diccionari d'autors de sardanes, només hi consta una sardana, la mateixa que cita la Sra Padrosa, L'arbreda d'en Tossa.

Per tant, gràcies al Sr Pep Miret, hem descobert una altra sardana del compositor i poeta Sr Albert Serrano Delclós, SORTINT D'OFICI MAJOR, que va comptar amb la harmonització del compositor Josep Passolas Coderch. Podeu veure la seva biografia aquí

Pep Miret fent la donació a Montserrat Mauné

Commemoració del 150è aniversari de la mort de Pep Ventura - IV

Com a cloenda dels actes del dia 23 de març de 2025 per commemorar el 150è aniversari de la mort de Pep Ventura, la cobla Montgrins ens ha ofert un extraordinari concert.

L'acte ha començat amb unes paraules de la presidenta del Foment de la Sardana Pep Ventura, Sra Montserrat Mauné i de l'alcalde de Figueres, Sr Jordi Masquef, juntament amb la primera tinent d'alcalde, Sra Carme Martínez i del segon tinent d'alcalde, Sr Josep Maria Bernils.

Avui hem commemorat l’aniversari de la mort d’un músic de cobla, compositor, amb un  extraordinari concert que ha de servir per reimpulsar la memòria i el coneixement que tenim del personatge, Josep Maria Ventura i Casas, Pep Ventura.

Són l’ajuntament de Figueres i el Foment de la Sardana Pep Ventura qui han organitzat el concert amb obres del gran Mestre i també de compositors que l’han homenatjat.

La cobla Montgrins ha estat dirigida pel Mestre Jordi Molina

Hem encetat el concert amb una sardana tal com la va escriure Pep Ventura, que hem recollit de l’arxiu de l’Orfeó Català. No sabem l’any ja que quasi cap sardana està datada. LO CANT DELS AUSELLETS.

Segons Anna Costal, Pep Ventura va compondre sardanes a principi de la dècada de 1860 sobre cançons populars catalanes. Una d’aquestes sardanes és Lo cant dels aussellets amb una data de composició segurament no gaire anterior al juliol de 1863 segons una ressenya del diari  El Metrónomo de juliol de 1863 que deia que havien agradat molt pel caràcter tendre i pastoril

Amb una peculiaritat, i es que el trombó no toca, ja que  aquest instrument de vegades formava part de les partitures de Pep Ventura i de vegades no, perquè encara no s'havia creat la plantilla estàndard que avui coneixem i anava variant segons les necessitats de cada obra

Hem acabat la primera part amb una sorpresa. 

El curs passat a instàncies del Foment de la Sardana Pep Ventura i també amb la seva col·laboració, el Casino Menestral de Figueres va començar a donar classes de tenora a un alumne, de cara a la commemoració del 150è aniversari de la mort de Pep Ventura. El luthier figuerenc Joan Roca va construir una tenora i la va cedir al Casino Menestral per poder fer les classes de tenora, per lo que li estem molt agraïts.  Aquest alumne de tenora es Gerard Cornejo. Però també s’hi va afegir un alumne de tible, en Joan Mallol. I avui els podrem escoltar tocant amb la cobla Montgrins. 

La sardana es CANTS DEL DIA

Segons la musicòloga Anna Costal, els músics de les orquestres empordaneses, i especialment els seus líders, van col·laborar i es van implicar en l’ús propagandístic que el republicanisme federal potenciava a través de les manifestacions populars al carrer.

Pep Ventura va escriure vàries sardanes revolucionàries com La Marsellesa, La sardana Can-Can, o aquesta que escoltarem, una sardana llarga que inclou la melodia de l’Himne de Riego. 

Segons paraules de la Costal: aquesta sardana  republicana la podem situar molt propera  a la revolució del setembre de 1868, ja que les particel·les de estan copiades al quadern n. 26, el qual creiem que inclou, segons els nostres càlculs, les sardanes que l’orquestra de Pep Ventura va interpretar entre el 1868 i el 1869.

De 1868 a 1874 les sardanes es van manifestar associades a la ideologia republicana federal en contra de qui les volia com a model tradicionalista

El 1872 Figueres celebrava la Primera República amb sardanes revolucionàries com Cants del dia.

En el video podeu veure l'actuació dels dos alumnes

El concert ha estat presentat per la jove figuerenca Júlia Xaudiera

Hem començat la segona part amb sardanes dedicades a Pep Ventura

La primera ha estat del fill de Pep Ventura, en Benet Ventura i Llandrich que va néixer a Figueres el 8 de desembre de 1858, i va morir el 1890 amb 31 anys, a causa d’una tuberculosi hereditària. 

És curiós que en Pep Ventura només va tenir un fill i va néixer 21 anys després del seu casament.

En Benet que també era instrumentista de tenora, se’l va identificar com a successor musical del seu pare i ell mateix anunciava la seva cobla com “Orquesta del hijo de Pep” i se la citava com “La Pep de Figueres” o “La copla antigua de Pep”, competint sovint amb la orquestra del castelloní Antoni Agramont.

Amb una peça escrita el 1882 amb 24 anys que es un recull d’algunes sardanes del seu pare.

El seu nom Un record a mon pare.

També hem tingut un record, al poble on va néixer Pep Ventura, Alcalà la Real. 

Es del compositor Jaume Pons i Jufré nascut a l'Esquirol, el 1918 i mort el 1983. Va ser un músic osonenc, intèrpret de trombó i fiscorn, i compositor, especialment de sardanes.

Acabada el 8 juliol de 1983

A la revista Nostra Dansa de Manlleu posa que la va estrenar la cobla Selvatana el 15-08-1983

I per un dia tant significatiu de la commemoració, una obra també significativa. 

Es tracta d’un “requiem in memoriam a Pep Ventura” sota el títol de: 24 de març de 1875, obra del nostre estimat Jaume Cristau i Brunet.

En Jaume va escriure aquesta obra el 2016 i encara no havia estat estrenada. I avui en hem tingut l’honor. Així com també hem tingut l’honor que el Mestre Cristau ens acompanyés i li hem donat una forta ovació!!

En acabar el concert s'ha fet entrega d'uns rams de flors al director Jordi Molina i a la presentadora Júlia Xaudiera

Fotos: Martí Augé - Jordi Blanco - Tramuntana.TV - Nuri Escudé - Montserrat Mauné - Dolors Puig