dilluns, 28 de novembre de 2022

Dia Internacional per l'eliminació de les violències envers les dones

Divendres 25, es va celebrar el DIA INTERNACIONAL PER A L’ELIMINACIÓ DE LA VIOLÈNCIA VERS LES DONES.

Nosaltres no ho sabem reivindicar de cap més manera, que ballant sardanes. Per aquest motiu, el dissabte 26, l'Ajuntament de Figueres, ha inclòs una audició de sardanes dins els actes programats per aquesta diada.

Avui hem comptat amb una cobla que d’ençà l’any 2017 no l’havíem tingut entre nosaltres. La cobla MARINADA.








Abans de començar la ballada, la Júlia Xaudiera, ha llegit el següent manifest:



Declaració institucional del 25 de novembre de 2022

Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència vers les Dones

Avui, 25 de novembre, ens convoquem per commemorar el Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència vers les Dones. La violència masclista té moltes formes i l’impacte en les seves vides depèn, en gran mesura, de la garantia d’accés a drets bàsics per a la seva reparació. 

De totes les formes de violència masclista, les violències sexuals són les més prevalents, les més invisibilitzades i les més naturalitzades. Tot això fa de les violències sexuals un component central del patriarcat. No tenen a veure amb el sexe sinó amb el poder. El poder de cosificar, d’humiliar, de dominar, de disciplinar, de generar por i de restringir la llibertat de les nenes, les adolescents i les dones. El poder de crear l’expectativa social que els homes han de prendre la iniciativa en el sexe i no aturar-se fins rebre una negativa directa. Fins i tot el poder d’ignorar una negativa o de traspassar els límits amb la insistència. 

També el poder de produir un sentiment de vergonya per haver patit una agressió sexual, el poder de responsabilitzar i culpabilitzar les víctimes/supervivents (com anava vestida, què havia consumit, en quin lloc estava, si anava sola...) en lloc d’assenyalar l’agressor com a únic responsable. O el poder de posar en dubte la intenció de les denunciants. I, de manera cabdal, el poder de crear un imaginari en què les agressions les comet un desconegut a l’espai públic amb perfil psicòpata i depravat, malgrat que la major part de les agressions, especialment aquelles més greus, ocorren en espais considerats privats i els agressors més habituals no tenen un perfil concret. Les cometen amics, parelles, companys d’estudis o de feina, veïns, familiars o referents propers.

Els moviments feministes d’arreu del món s’han rebel·lat contra aquest poder patriarcal, han assenyalat les causes i les conseqüències de les violències sexuals i n’han identificat les diverses expressions en tots els àmbits en què ocorren (familiar, de la parella, social o comunitari, laboral, educatiu, digital o polític). També han denunciat la cultura de la violació que normalitza i accepta la violència sexual envers les dones i han generat una onada de sonoritat per reconèixer la veu de les dones que denuncien i per acompanyar-les.

Simultàniament, els feminismes han impulsat dos grans canvis. En primer lloc, han posat el consentiment al centre. La llibertat sexual inclou practicar sexe tan sovint com es vulgui i amb qui es vulgui, així com rebutjar fer-ho. Això interpel·la tota la societat i especialment als homes, perquè es desprenguin dels estereotips i dels rols de gènere en què els socialitza el patriarcat, perquè aprenguin a identificar en ells mateixos i en el seu entorn d’amistats, familiars i companys de feina o d’oci totes aquelles actituds i conductes que legitimen, banalitzen o que directament constitueixen violència sexual.

I, en segon lloc, els feminismes han exigit que es faci efectiva la diligència deguda dels poders públics i que s’erradiqui tota forma de violència institucional. Una responsabilitat que abasta tant les polítiques de prevenció com les de reparació, les quals han d’estar suficientment dotades de recursos econòmics i requereixen la màxima col·laboració i cooperació interinstitucional i intersectorial.

Aquest és el compromís que refermem. Un compromís amb la garantia de tots els drets que es veuen vulnerats amb les violències sexuals: des del dret a la seguretat, al dret a la integritat física i psicològica, passant pel dret a la salut, el dret a l’educació o el dret a la participació social i política. En definitiva, un compromís amb la llibertat de les dones que ens ha de fer també una societat més lliure.





Per homenatjar aquesta jornada, totes les sardanes que s'han tocat avui han fet referència a dones, o compositores o noms de dona.

Molts han estat els balladors i oients que s'han aplegat a la plaça de l'Ajuntament per poder fruir d'aquesta tarda sardanista, amb una bonança de temps que ens hi ha acompanyat.


















Fotos: Martí Augé

divendres, 25 de novembre de 2022

Escrits del Soci Ricard Pey i Bosch

 

Escrits sobre Sardanes del Soci Ricard Pey i Bosch; publicats al Setmanari Empordà


La Sardana, expressió d'alegria - any 2017



La Sardana -  maig 2022





La Sardana, Rondalla - maig 2022




La Sardana, Trobades de germanor




La Sardana i la Cobla





La sardana curta, novembre 2022


diumenge, 2 d’octubre de 2022

1 d'octubre de 2022 - Dia del Soci

Avui, 1 d'octubre de 2022 hem celebrat el dia del Soci del Foment de la Sardana Pep Ventura  amb la col·laboració de l'Ajuntament de Figueres. Un dia per a recordar i que no volem que es torni a repetir. Però a més avui es el dia Internacional de la Gent Gran i com a tal si que ho hem celebrat, de la manera que sabem, ballant sardanes.

L’any passat, en aquest mateix indret, el pati de l'escola Salvador Dalí va ser el primer dia que vam poder ballar sardanes després de la pandèmia.

Hem donat la benvinguda als nous socis recordant que hem arribat a 400 socis, animant als assistents ho vulguin transmetre a coneguts i familiars per fer aquesta família sardanista més gran.

Moltes gràcies a tots els socis que confieu en el Foment i veieu l’esforç, el treball i les ganes que hi posem. Penseu que costa molt tirar endavant una associació i es per això que us en volem donar les gràcies. Moltes gràcies!!

La cobla que ens ha acompanyat ha estat LA PRINCIPAL DE LA BISBAL.






La primera sardana ha estat de concert. Una sardana que el mestre Joan Escapa i Serra de Peralada, la va dedicar al nostre company Josep Quer l’any 1999. Es una sardana escrita per a dos contrabaixos. Va interpretar el contrabaix principal, Josep Quer. Porta per nom A l’amic Josep Quer. 




Llucieta Escapa filla de Joan Escapa, compositor de la sardana A l'amic Josep Quer


La segona sardana ha estat una estrena, una estrena molt especial, ja que el compositor Jaume Cristau i Brunet, l’ha volgut dedicar a la nostra alcaldessa, l’Agnès Lladó. Per a l’Agnès Lladó. En acabar, l'alcaldessa ens ha adreçat unes paraules i en Jaume Cristau li ha fet entrega de la partitura de la sardana. Uns moments emotius tant per a l'Alcaldessa com per el mestre Cristau. 





Molta gent s'ha aplegat avui en aquesta trobada sardanista. Sardanistes de l'Alt i Baix Empordà, sardanistes de la Catalunya Nord, en fi, una gran família sardanista que ens fa costat ballada rere ballada.




La Rosa Torrent ballant la sardana del seu pare Agapit Torrent
La font de les Creus






Tant l'Alcaldessa, com el regidor Xavier Amiel han ballat quasi totes les sardanes de l'audició



Avui els col·laboradors en els dos sortejos que hem fet han sigut











Josep Tarrés amb el nº 2695

Andreu Serrat amb el nº 3785


Fotos: Martí Augé - Montserrat Mauné