Premis Capital de la sardana 2019

PREMIS CAPITAL DE LA SARDANA 2019 A PERPINYÀ

El dia 14 de desembre, el teatre de l’Arxipèlag de Perpinyà va acollir els premis atorgats per la Confederació Sardanista de Catalunya. Hi van haver diferents distincions. En la categoria de Mitjans Audiovisuals es va concedir un premi a l'estimat Ventura Pons director de la pelí-cula Miss Dalí, per haver-hi incorporat escenes sardanistes rodades a la Rambla de Figueres, així com fons musical de sardanes d'en Pep Ventura. En aquestes punt el Foment de la Sardana Pep Ventura s'hi va implicar en aconseguir les escenes que demanava en Ventura Pons. Per aquest motiu, al moment de l'entrega de premis, en Ventura va voler que estigués al seu costat en uns moments tan emotius. Gràcies Ventura Pons per haver plasmat la nostra dansa a Miss Dalí!!!

També es va concedir un premi a Josep Loredo per la seva tossuderia a buscar i rebuscar noms de músics en fotografies antigues de cobles i no tan antigues, en netejar-les, enquadrar-les.... Tot pel seu blog http://fotosformacionsmusicalsdecatalunya.blogspot.com/

Josep Loredo, et mereixies aquest premi i més reconeixements per la teva constància, paciència i entrega!!
Els qui vam apostar per aquest guardó ens sentim molt cofois i satisfets.

Fotos: Confederació Sardanista de Catalunya

IMMERSIÓ - Jordi Molina & Joan Díaz

Divendres 6 de desembre de 2019. 

El Foment de la Sardana Pep Ventura de Figueres organitza a l'auditori Caputxins de Figueres, la presentació del nou CD de Jordi Molina & Joan Díaz.

Segons expliquen al llibret del CD

Dos dels músics més inquiets de l'escena actual, ambdós amb trajectòries dilatades i reconegudes en els seus àmbits respectius, uneixen esforços per revisar algunes de les melodies més conegudes de la música i de la cançó tradicional, sense oblidar la referència cultural comuna que associen a l'arc geogràfic dels Paisos Catalans

Realment ha sigut un concert fantàstic, emocionant, amb cançons tradicionals engendrades amb una interpretació particular seva com es el cas del Noi de la mare. 

Sardana JUNY de Juli Garreta

En el transcurs de l'acte vam estar acompanyats per els regidors de l'ajuntament de Figueres Alfons Martínez i Xavier Amiel, pel president de la Confederació Sardanista de Catalunya Joaquim Rucabado i senyora i pel President de la Generalitat de Catalunya, el molt Honorable Quim Torra i senyora, als quals els hi agraïm la seva presència i el seu escalf

Fotos: Jordi Blanco i Montserrat Mauné

Puig Pujades - 70 anys de la seva mort

Suplement del setmanari Hora Nova - 22 d'octubre de 2019

27 d'octubre de 2019 - El Foment de la Sardana Pep Ventura de Figueres, s'afegeix als actes de la commemoració dels 70 anys de la mort de Josep Puig Pujades, al 1949. I ho hem volgut fer en els seus jardins, els jardins Puig Pujades inaugurats l’any 1999 quan feia 50 anys de la seva mort. L’impulsor d’aquesta commemoració ha estat Joan Armangué i hi col•laborem la Biblioteca Fages de Climent, l’Institut Estudis Empordanesos, Atenea, Taller de Teatre i Foment de la Sardana P.Ventura. Patrocinat per l’Ajuntament de Figueres.

En Josep Puig Pujades va estar vinculat al primer Foment de la Sardana fundat al 1927 quan uns quants joves amics, que feia un temps venien organitzant activitats sardanistes, com ara l'homenatge a Enric Morera de 1921, prenien l'acord de constituir una agrupació sardanista. Entre aquests joves, Josep Puig Pujades el qual mai no va formar part del Consell Directiu de l'entitat, però en fou un impulsor decidit i col•laborador destacat, tant en les nombroses activitats com en la publicació d'articles a La dansa més bella, el  mensual  portaveu del Foment, que ja va aparèixer l'1 de gener de 1928. 

Per a la tria, ens hem fonamentat en la gran estima que pel personatge de Pep Ventura, tenia Puig Pujades el qual va recollir el llegat del músic, que després cedí a l’arxiu de l’Orfeó Català. Era tant l’estima que en Puig Pujades tenia per en Pep, que la família Presas, propietària del nínxol on en Pep era enterrat, el va cedir a Puig Pujades. En el document de traspàs, el funcionari va fer notar que hi eren enterrats, entre altres, “José Ventura” i “Benito Ventura”, el fill.

Va ser en Puig Pujades qui va aclarir l’any de naixement d’en Pep, en motiu de celebrar el 1er centenari de naixement, demanant la partida de baptisme a Alcalà la Real, ja que en un principi es pensava que havia nascut al 1818 i en realitat va ser al 1817.

També ens hem basat en el programa de l’homenatge que es va fer a Puig Pujades  el dia 31 de març de 1936 i les sardanes que la cobla Pep Ventura hi va interpretar.

Cobla Ciutat de Girona

En Josep Quer parlant amb el regidor de Cultura Sr. Alfons Martínez

Programa de sardanes que la cobla Pep Ventura de Figueres

va interpretar el 31 de març de 1936

Programa d'avui interpretat per la Cobla Ciutat de Girona

Cants del dia - Pep Ventura

1. Cants del dia ─basada en el  republicà Himne de Riego─ per la ideologia política del homenatjat. En Puig Pujades liderà el moviment polític i cultural del catalanisme d’esquerres a l’Empordà. 

2. El notari Salvador Dalí, pare del pintor, i Dalmau Presas van impulsar la primera edició de la sardana Per tu ploro, l’any 1906, en una versió per a piano de Lluís Millet que incloïa una biografia d’en Pep escrita per Josep Pous i Pagès. Per tant, una de les més insignes d’en Pep, Per tu ploro

3. També ens hem basat en el programa de l’homenatge que es va fer a Puig Pujades  el dia 31 de març de 1936 i les sardanes que la cobla Pep Ventura hi va interpretar. Es va estrenar Catalunya triomfant, que el compositor figuerenc Antoni Juncà li va dedicar i de la qual no tenim constància que s’hagi tocat més. A la coberta de la particel•la s’hi pot llegir: «A Josep Puig Pujades, Diputat a Corts per Girona, Melilla març de 1936».

4. També del compositor Antoni Juncà, hem triat la sardana Les noies de Prats de Molló estrenada al 1920. 

5. En el programa de 1936 també es va tocar Tardorenca que s’havia estrenat al 1922, del compositor Joaquim Vallespí de Torroella de Montgrí

6. Al mateix programa de 1936 també hi hem trobat la sardana Calonge del compositor escalenc Pere Mercader

7. Hem inclòs una sardana que porta per títol Catalanitat estrenada al 1911. Es de Vicenç Bou, i l’hem triat per afinitat amb Puig Pujades i perquè el títol mereix formar part d’aquest programa.

8. Del figuerenc coetani i amic de Puig Pujades, Enric Sans, també director de la cobla l’Antiga Pep  hem escollit Refilets de pastor (1952), obligada de flabiol

9. I com a cloenda  La Santa Espina , la qual, malauradament l’anem interpretant actualment a cada audició, per recomanació de la Confederació Sardanista de Catalunya, mentre hi hagi presos polítics.

Avui l'hem ballat íntegre, ja que sempre la toquem al repicó.

La Santa Espina - Enric Morera

Fotos de Martí Augé, Jordi Blanco i Montserrat Mauné

Josep Quer Ciutadà d'honor de Figueres

El passat diumenge 20 d'octubre, el Teatre municipal El Jardí va acollir l’acte de lliurament dels Honors i Distincions Ciutat de Figueres 2019 i el concert commemoratiu de títol de ciutat, a càrrec de la Jove Orquestra de Figueres i l’Orquestra Versatile del Casino Menestral Figuerenc.

En les distincions individuals, l'Ajuntament de Figueres a proposta de la junta del Foment de la Sardana Pep Ventura, va lliurar a Josep Quer Agustí, la distinció de Ciutadà d’Honor, per la seva trajectòria com a contrabaixista. El músic Josep Quer és professor superior de violí, trombó i contrabaix i intèrpret en nombroses orquestres i formacions musicals d’arreu del món, amb una trajectòria d’interpretació i docència musical impecable, que ha portat el nom de Figueres arreu del món a través de la música.

Esteve Xaudiera, Montserrat Segura i Montserrat Mauné

membres de la junta del Foment, acompanyant a Josep Quer

JOSEP QUER, DEL VIOLÍ AL CONTRABAIX

JOSEP QUER i AGUSTÍ

Josep Quer va néixer el 1943 a Vilafant, fill d’Enric Quer Soler i de Francisca Agustí Bosch. Nét i nebot de músics, és professor superior de violí, trombó i contrabaix. Ha format part de la Cobla Orquestra Maravella, l’Orquesta Sinfónica de Euskadi i l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu, entre altres formacions de prestigi. Va fundar l’orquestra La Principal de Vilafant i el municipi li va atorgar el títol de Fill Predilecte l’any 2000. Ha enregistrat 4 CD com a solista de contrabaix. Tot i jubilat, continua en actiu com a professor i com a músic.

Josep Quer és una persona bona i honesta, cordial i de tracte exquisit. Un pèl fet a l’antiga, li escapa la qualitat líquida del món d’avui. Els que el coneixen de temps i de l’ofici n’expliquen que és un gran professor, amb un bagatge musical extraordinari, i un virtuós, tant del contrabaix com del trombó. Cerca l’excel·lència en tot el que fa, i treballa fins a l’indescriptible per a aconseguir-la. I és així com ha arribat a ser una figura referent del contrabaix, per més que no un profeta a casa seva.
Igual que el protagonista d’El contrabaix de Patrick Süskind, Josep Quer afirma que hi ha músics i instrumentistes (els que senten i entenen la música, i els que en coneixen la tècnica). No es defineix ni entre els uns ni entre els altres, tot i que el seu talent és una combinació sàvia de totes dues menes. Va ser la mare qui va començar a inculcar en el petit Josep l’amor per la música: tenia molta afició a explicar-li fetes dels cantants del Liceu que sentia per la ràdio. L’avi pertanyia a la categoria dels músics: “no tenia formació musical, però fabricava una flauta amb una canya i la feia sonar bé”, diu Quer. El germà del seu pare tocava el violí a l’Orquestra Nacional de Figueres. Per altra banda, a la parròquia de Vilafant, mossèn Guinart instruïa els escolanets en les solfes. “Era un avançat; volia donar més relleu a la missa i ens va ensenyar música perquè cantéssim bé, sobretot les absoltes”.  Un any, els Reis d’Orient li van deixar un violí . Anys més tard, el seu oncle n’hi va regalar un, instrument que encara conserva. Josep comença a estudiar violí a l’edat de 7 o 8 anys, primer amb Enric Sans i, més endavant, amb  Arseni Corsellas, mentre Camil·la Lloret l’ensenya de solfes. En plena adolescència, les orquestres es comencen a fixar en ell. “Però una orquestra necessitava un saxo, una altra un tenora... El meu mestre em va dir que havia de tocar el trombó de vares. Vaig aprendre’n amb en Genís, de Castelló, que tocava amb l’Orquestra Ritmos. Fèiem les classes el diumenge, al Casino Menestral, al darrere de l’escenari abans de començar el ball”. D’anècdotes com aquesta, Quer en té un munt. L’aprenentatge del trombó el completa amb Miquel Badia. Ja llavors, anava a tocar amb orquestres per tota la demarcació de Girona, i els diumenges havia de fer un esforç per anar a Barcelona en tren a rebre classes del senyor Altimira. “Tot per la música”, diu ell; “però em penedeixo de no haver tingut joventut”. Però els sacrificis que va fer, treballant de dia i estudiant l’instrument al vespre en una cambra que li deixaven a la feina; o els viatges inacabables en tren o autobús per anar a tocar els diumenges i per rebre classes (sovint tot en un sol dia) no li va ser mai una càrrega. “Era una manera de superar la situació duríssima que vivíem a casa, amb el meu pare malalt i que no podia treballar”. Va tocar a llocs com El Relicario de Lloret de Mar, a Sant Celoni i després a l’orquestra del Casino Menestral.
Agapit Torrent, que per aquell temps era a Barcelona, el va anar a buscar. “Em va dir: si vols venir, has de tocar la guitarra baixa”. Com que Torrent el va pressionar molt, es va posar a fer classes amb Javier Cubedo, el baixista de l’orquestra del Casino. Ja havia hagut de deixar el violí per una afecció a la mà. Per aquell mateix temps, sovint tocava el trombó al Casino del Voló. L’orquestra era reduïda: tres músics i un Revox que en suplia la resta, en un dels primers playbacks. Però l’aprenentatge musical de Quer continuava. El bateria de l’Orquestra Internacional Maravella, Toni Gadea, també el va voler atraure cap a aquesta formació. La condició era que havia de tocar el contrabaix. El mateix Cubedo el va instruir, i el primer contrabaix que va tenir el va comprar a un músic que plegava “perquè la seva religió no li permetia tocar els caps de setmana”. Entre els seus professors d’aquest instrument es compten Jaume Cristau, Ferran Sala i Yoan Golilav. 
De seguida el van cridar per anar de gira per tot Europa. “Fèiem concerts per als emigrants espanyols. En aquell temps, estudiava quan podia”. I va formar part de la Maravella del 1969 fins al 1977. Un temps en què les orquestres tocaven sardanes, feien els concerts de festa major i els balls de nit. “Hi havia molt de respecte envers la figura del músic: el músic era el ‘senyor músic’. La gent esperava el concert, l’únic moment de l’any en què escoltaven música clàssica, i en parlaven durant molt de temps. Ara tot això s’ha perdut”, sospira amb descoratjament.  
Després de l’època de l’Orquestra Maravella, Josep Quer es va dedicar únicament a la música clàssica. Va entrar a la Orquesta Sinfónica de Euskadi; en va ser membre entre el 1982 i el 1986. En una trobada, el seu mestre li explica que al Liceu hi ha places lliures; Quer es presenta a les oposicions i les aprova. Al Liceu hi va estar 24 anys, fins al 2008. Va viure’n l’incendi i la reconstrucció, però també algunes situacions remarcables, com ara un director que li cantava la canya a Montserrat Caballé ─l’únic que va gosar mai─ per no interpretar la partitura al peu de la lletra. 
Els mèrits de Josep Quer no acaben aquí. Ha estat solista de les orquestres Simfònica de Perpinyà i de Cambra de l’Empordà, i contrabaixista convidat amb les simfòniques de Montpeller i de l’Empordà-Llenguadoc-Rosselló. Ha participat en grans festivals de música. També ha estat convidat nombroses vegades per la Bass Convention (biennal impulsada per la International Society of Bassists) als Estats Units i Europa. Com a Professor Superior de violí, trombó i contrabaix, ha impartit classes a diversos conservatoris, especialment a Euskadi, Santander, Lleida i Girona, i master classes a Reding, Montpeller, Beziers, Rosenhof (Europa);  a Cambridge i al Manhattan Music School (EUA). Resumint molt i massa, ha ofert concerts amb l’organista japonesa Izumi Kando arreu del món, i ha actuat com a solista amb orquestres de cambra per Europa i Amèrica. De tant en tant, se’l pot trobar a Nashua i Boston ─convidat per prestigioses orquestres─ on interpreta el seu repertori habitual: von Dittersdorf, Kreisler i Bottesini, sense oblidar compositors de casa com Albéniz, Valls i Duran, Víctor García Acín, Brotons, Falla, Granados i Jaume Cristau.
Des que es va jubilar fa uns anys (“sóc jubilat, però no retirat”, afirma), els altempordanesos gaudim de la seva mestria en els concerts que brinda al llarg de l’any. I ho podrem continuar fent molt de temps, a jutjar per la quantitat de projectes que li volten pel cap.
“La vida és estranya, no saps mai on et portarà”, em diu tot prenent un cafè. “En honor a la veritat, tots els instruments que he après m’han vingut imposats; no n’he triat cap. Ara, també haig de dir que he tingut sort; m’han ajudat molt. I he viscuts moments que no es paguen amb diners, com un cop que vaig tocar ‘Pluja d’estels’ en un poble, una nit d’estiu, sota el cel i a sobre d’un remolc”. 


Escrit de la Montserrat Segura per a la Revista Alberes

Fotos Borja Balsera

Acord de Col·laboració amb la Fundació Bancària "La Caixa"

24 de juliol de 2019

El Foment de la Sardana Pep Ventura de Figueres i la Fundació Bancària "La Caixa", hem signat avui un acord de col·laboració per a la compra d'un escànner documental, a fi i efecte de poder digitalitzar les més de 5000 partitures de sardanes que tenim a l'arxiu del Foment, moltes de les quals inèdites i molt antigues. D'aquesta manera, es podrà fer una bona divulgació i posar-les a l'abast de totes aquelles agrupacions, cobles o persones interessades en alguna obra del nostre arxiu.

Els Sr. Josep Teixidor director de La Caixa amb Montserrat Mauné presidenta del Foment

Arxiu del Foment de la sardana Pep Ventura de Figueres

Jordi Santolària Moncanut

El dia 3 de juliol de 2019, va morir en Jordi Santolària Moncanut a l'edat de 83 anys.

En Jordi va ser president del Foment de la Sardana Pep Ventura, quasi 30 anys (1985-2013) . D'un tarannà afable, somrient, engrescador, amable amb tothom i molt ballador, no sols de sardanes, sinó de tots els balls que toquessin. 

Et trobarem a faltar Jordi. Últimament et costava de venir, però venies, estaves assegut amb la Miquela i no fallaves mai comprant números de la rifa.

Siguis on siguis, segur que trobaràs sardanistes que t'acompanyaran.

D.E.P. JORDI!!!!

Pep Ventura i la Sardana: ballem?

Paraules per viure és el lema que impulsa tota una sèrie de projectes socioculturals que l'institut Ramon Muntaner desenvolupa amb diferents entitats de la ciutat. Amb l'Escola Sant Pau, amb els Casals Cívics, amb l'Asil Vilallonga, amb el Centre Alzheimer i amb l'escola del Parc de les Aigües.

Aquests projectes els porten a terme alumnes de 2n a 4 ESO. I alguns també de batxillerat.

Avui, 14 de juny, s'ha fet la cloenda d'aquests projectes amb una sorpresa majúscula pel Foment de la Sardana Pep Ventura. Han ampliat aquest ventall pel curs vinent, gràcies a la complicitat i empenta de la direcció de l´ESC Sant Pau. El projecte té per nom: Pep Ventura i la Sardana: ballem?

L'insitut Ramon Muntaner i l'escola Sant Pau fa temps que treballen junts en el Club lector Sant Pau-Muntaner. En el proper curs, els alumnes d'ESO i de 6è de Primària es centraran en el conte de la Montserrat Segura: En Pep, el nen que ballava sardanes. Avui han fet l'intercanvi de la "maleta dels contes" I la Montserrat ha explicat un dels quatre contes del seu llibre. Hem acabat tots junts ballant una sardana al claustre de l'Institut.

Al mateix temps el Foment de la Sardana Pep Ventura també col·laborarà en aquest projecte, ensenyant a ballar sardanes i es farà una "sardanada" a final de curs.

Aquest projecte es una iniciativa de la professora Mercè Martí, a qui volem agrair tant d'esforç 

Fotos: Jordi Oliveres - Montserrat Mauné