Dissabte, 3 febrer / Visites guiades: En Pep de la tenora
Recorregut de descoberta de la història de la sardana a la ciutat i
dels músics que la van escriure, especialment Pep Ventura.
dissabte 3 de febrer: 16.30 h
Article publicat a El Punt Avui 4 de febrer de 2018
EMILI AGULLÓ - FIGUERES
Figueres enfila la recta final de l’any gran del sardanisme, en què han compaginat la capitalitat de la sardana i el bicentenari del naixement d’una de les figures històriques, el seu fill adoptiu Pep Ventura, que clouen aquest cap de setmana amb diferents esdeveniments. Ahir a la tarda, abans de l’acte central del vespre, van oferir la darrera visita guiada En Pep de la tenora, una petita ruta que, des de la plaça de l’Escorxador, va recórrer diversos dels racons marcats pels compassos de la dansa que Ventura i molts altres figuerencs han conreat els darrers dos segles, des que, a mitjan segle XIX, es va començar a popularitzar la nova sardana llarga, un gènere que –com explicava la responsable de la ruta, Anna Garcia Casals–, inicialment, es va convertir en un “emblema del republicanisme federal”, pels anys de la Gloriosa. Però que a inicis del segle XX el conservadorisme català de la Lliga va adoptar com a dansa nacional.
L’itinerari prosseguia cap a a la plaça Tarradellas, on hi ha el bust de Llorenç Cairó dedicat a Ventura i el monument de Pelayo Martínez a la sardana. I el guió permet recordar detalls menys coneguts, com ara el fet que el músic, a banda de tocar la tenora, era clarinet solista i va aprofitar la influència de les companyies d’òpera que feien escala a l’antic teatre municipal –avui el Teatre Museu Dalí– per adaptar tonades clàssiques al compàs de la sardana, a més d’altres gèneres com ara “goigs, havaneres, valsos i polques”.
Abans del final de la ruta, a la casa del número 2 de la Rambla, on Ventura va passar els darrers anys de vida, la visita va repassar altres dels racons on s’han pogut documentar empremtes de la dansa: la casa natal de Dalí i la de la seva joventut, a la plaça de la Palmera, on García Lorca va descobrir la sardana, quadres amb referències del pintor en diferents èpoques, o d’altres artistes com ara Picasso, Miró, Casas i Ramon Pichot. L’empremta en textos de Pla, Max Jacob i el figuerenc Fages de Climent. O la feina artesanal del lutier especialitzat en tenores Joan Roca, amb un racó dedicat al Museu de l’Empordà. I un record final per a altres noms figuerencs de diferents èpoques, com ara Antoni Juncà, Enric i Jaume Soldevila, Teodor Jové i el fill de Ventura, Benet.
