Quan era adolescent tenia una colla amb la que cada cap de setmana anàvem als aplecs. Ens ho passàvem d’allò mes be, saltant com bojos, picant de mans, canviant de parella sense perdre el ritme de la sardana, en fi, una manera de disfrutar de la sardana i de la joventut.
Un bon dia, “un senyor gran” del meu poble (jo era menor d’edat), va dir-me: estem preparant el nostre primer aplec. –ens ajudaries?
I tant que els vaig ajudar, i avui que jo soc aquell “senyor gran” –ja en tinc 57- encara els ajudo, de fet no he deixat de col•laborar en l’aplec del meu poble des de el primer dia fins avui, sempre des de un modestíssim segon pla.
Fa anys que nomes ballo sardanes molt de tant en tant i exceptuant el del meu poble, no recordo el darrer aplec que vaig anar. Durant l’any puc assistir a dos o tres concerts de sardanes, perquè gaudeixo mes de les sardanes des de una butaca d’un teatre que des de la plaça. Amb això vull dir que soc un sardanista mediocre, desconnectat de quines son les millors sardanes de Plaça, o de si aquesta o aquella Cobla son millors, o si el tenora de la Principal de no se on ha fitxat per una o altre Cobla.
Els meus coneixements es van quedar aturats amb la Ciutat de Girona d’en Lluis Buscarons, amb les anècdotes de l’Enric Vilà, amb algun dinar amb en Francesc Mas Ros o amb Mossèn Josep Maria Cervera.....
I ara que faig amb per la sardana ? Doncs m’encarrego de buscar finançament per l’aplec del meu poble.
Mireu, en el darrer aplec vàrem recaptar dels assistents 2.000,00 € aproximadament, i amb això, no paguem l’aplec, ni de bon tros. Per tant per aconseguir recursos, el que faig es encarregar-me de fer un llibret on enquibeixo la màxima publicitat possible. Dedico un 15 dies l’any en anar a botigues, empreses, autònoms i a tot aquell susceptible de posar publicitat, a mendicar una col•laboració, i així recollir els fons necessaris per l’aplec del meu poble, i fins avui no ha anat malament, pel que l’aplec encara es viu.
D’entre els organitzadors de l’aplec del meu poble, hi ha una persona que esta molt al dia del mon de la sardana, que segueix les ballades, els programes de radio que parlen de sardanes, que coneix musics, balladors, organitzadors....i es aquesta persona qui aconsegueix escrits per tal de donar contingut al llibret publicitari del que us parlo.
Com sempre m’arriben els escrits, i els trameto a un corrector i una vegada corregits van a impremta. Aquest any, va dir-me, “ni ha un de polèmic, parla de les sardanes de 7 tirades”. Recordo la meva resposta, “tothom te dret a dir i opinar el que vulgui amb absoluta llibertat”, i em vaig quedar tant ample.
Uns mesos mes tard el President de l’Agrupació que organitza l’aplec del meu poble, em tramet un correu electrònic signat pel “Foment de la Sardana de Figueres” en el que, amb molta educació, es queixava de la publicació d’un escrit en que defensava la sardana de 7 tirades, carregant de manera bastant barroera contra el Foment.
El primer que vaig fer va ser llegir l’article, i una suor freda va envair el meu cos. Es evident que una cosa es “dir i opinar el que es vulgui”, i l’altre es, que per defensar la teva postura, vagis contra la dels altres. Em volia fondre !!!.
Vaig trucar al meu President i li vaig dir que, com a responsable, em permetés contestar el correu, on vaig confessar la meva deixadesa per no controlar el que es publicava en el llibret del nostre aplec. Creieu-me que aquell dia vaig aprendre una bona lliçó.
I avui escric això, perquè em sap greu, molt greu, que des de un llibret fet perquè un aplec pugui sobreviure, s’ataqui a gent que fa al mateix que jo, intentant fer sobreviure la sardana.
Per tant, vull demanar disculpes publiques als companys de Figueres, i dir-los que continuaré donant veu a tothom perquè defensi qualsevol postura, però això si, amb arguments i no amb desqualificacions cap a gent que defensa desinteressadament la nostra cultura sardanista.
Endavant amics Figuerencs amb aquest treball que fa tants anys que feu per la sardana, i enhorabona per l’esforç realitzat amb la Capitalitat de la Sardana que acabeu de tancar.
Xavier Perich i Vilert
Secretari de l'Agrupació Sardanista de Celrà
