Entre el nombrós públic, tot i les inclemències del temps, vam comptar amb la presència del president de la Confederació Sardanista de Catalunya sr. Joaquim Rucabado i el president de l'Agrupació d'Aplecs Sardanistes de les comarques Gironines sr Jordi Gallegos.
En el transcurs del Concert es va presentar el CD dedicat al compositor figuerenc Antoni Juncà i Soler, editat per Músics per la Cobla, sota la direcció de Gerard Pastor. Va ser el sr Josep Mª Serracant l'encarregat de fer-ne la presentació. I la Cobla Ciutat de Girona va interpretar 2 sardanes del CD: Catalunya plora i Les noies de Prats de Molló
També es va estrenar la sardana Victòria dedicada a Victòria Palma del compositor figuerenc Jaume Cristau i Brunet.
Antoni Juncà va néixer a Figueres el 17 de maig de 1875, el mateix any que va morir Pep Ventura, per tant, a la vigília del Concert en va fer 144 anys. Un fet curiós i que el dia 17 es va esmenar, és que en Juncà va néixer al carrer Sant Josep Sol d’Isern però en la partida de naixement, posava carrer Sant Josep. Així quan es va commemorar el centenari del seu naixement es va col·locar una placa en aquest carrer. Mirant arxius, ens en vam adonar de l’anomalia i i des d’ara està al lloc on li pertoca, al carrer Sant Josep Sol d’Isern nº 10, gràcies al permís del seu propietari Sr. Santi Fernández.
Sempre quan parlem de compositors, en moltes ocasions ens els imaginem darrera una cobla. En aquest cas no... Juncà, era militar i moltes de les seves composicions les va escriure lluny de l’Empordà, com la sardana Lluny de ma pàtria escrita a Tetuán o Angoixa escrita a Ceuta o Enyorament. També va escriure poemes amb una gran melangia.
Als nou anys va iniciar els estudis de música, activitat que des d’aleshores es va convertir en la seva única dedicació. Va fer els estudis primers amb Mn. Isidre Lleys ,que per ell va ser com un segon pare, de clarinet amb Emili Ferrer i Fèlix Sans, i va actuar amb el tible i el clarinet a la cobla l’Antiga Pep de Figueres, i l’orquestra La Moderna Catalana, de Granollers.
Als 25 anys va guanyar unes oposicions de músic major de l’exèrcit, cosa que li va fer emprendre una vida nòmada en funció de les obligacions de la milícia que, a més de Figueres i Girona, el va dur a ciutats com Vitòria, Tetuan, Toledo, Melilla i Saragossa. Probablement, el fet de trobar-se lluny de l’Empordà li va provocar la necessitat d'escriure per a cobla, cosa que va fer a partir dels trenta anys tot i haver participat anteriorment de l'entorn sardanista. També va conrear altres gèneres musicals i ocasionalment va exercir la docència.
En el rang militar va començar com a soldat Músic Clarinetista, passant després com a Músico Mayor 3º, Músico Mayor 2º, Músico Mayor Director, Músico Mayor 1º de Música de l’exèrcit. I al 1932 Director Laureado. A més Director d’Orquesta Simfónica de Girona. En els anys que va estar destinat al Castell de Sant Ferran, dirigia la banda militar i els diumenges al matí, la banda baixava a la Rambla a fer un concert i acabava sempre tocant una sardana.
Fotos Dolors Puig
