Degut al COVID 19, aquest Sant Jordi de 2020 ens veiem obligats a passar-lo confinats, per tant el Foment de la Sardana Pep Ventura de Figueres hem pensat oferir unes sardanes d'alguns compositors figuerencs, així com una breu biografia
Fires 2019 - Foto Borja Balsera
Josep Maria Ventura i Casas (Alcalá la Real, Jaén, 2 de febrer de 1817 - Figueres, 24 de març de 1875), conegut popularment amb el nom de Pep Ventura.
Pep Ventura va ser un dels músics empordanesos més respectat i aplaudit del seu temps. Va ocupar la plaça de clarinet solista de l’orquestra del Teatre Municipal de Figueres i va destacar com a líder de la seva pròpia orquestra de ball, especialment com a virtuós de la tenora. El seu catàleg d’obres abasta un gran nombre de gèneres musicals, des de goigs i caramelles fins a balls de saló a la moda de l’època –com havaneres, valsos o polques–, tot i que va ser molt reconegut per l’extens repertori de sardanes llargues.
A la dècada de 1860, Pep Ventura va participar activament en el projecte associatiu de Josep Anselm Clavé, la xarxa de coristes de classe treballadora que va arrelar en pobles i viles d’arreu de Catalunya. El 1862 es va fundar a Figueres la Societat Coral Erato,de la qual en va ser soci honorari, i el seu «idil·li català a veus soles» Arre Moreu va triomfar en el certamen organitzat per Clavé el 1864 a Barcelona.
Pep Ventura va ser molt hàbil per adaptar-se als canvis del seu temps, va endevinar ràpidament quins eren els nous camins del negoci musical, que avançava ràpidament cap a una homogeneïtzació dels repertoris internacionals, i va saber llegir en clau empordanesa la rellevància social d’un ball com la sardana que ell va contribuir a modernitzar i connectar a un nou concepte de cultura popular urbana. L’interès per les cançons de tradició oral va ser un altre tòpic del romanticisme. Presentar aquestes melodies en una instrumentació moderna com la dels instruments de la cobla, i adaptar-les per ballar, també va ser un recurs utilitzat per Pep Ventura.És per això que va sobresortir entre les desenes i desenes de músics figuerencs amb qui va conviure, i el seu nom es va convertir en una garantia i marca de qualitat.
Relat escrit per Anna Costal en el bicentenari del naixement de Pep Ventura, any 2017
CANTS DEL DIA (Cobla Reus Jove - vídeo)
ANÍS DEL VELOCÍPEDO (Cobla Reus Jove - vídeo)
Antoni Juncà i Soler (Figueres, 17 de maig de 1875 - Saragossa, 19 de febrer de 1952) va ser músic militar, professor de música i compositor, especialment de sardanes.
Abdó Mundi Ricart (Figueres, 1817 - Barcelona, 2 d'abril de 1872) fou un compositor de sardanes.
Les seves sardanes estaven basades en motius operístics i per tant se suposa que Mundi estava vinculat estretament al món de l'òpera. Estan datades a Barcelona i procedeixen de l'arxiu de la cobla del seu amic Miquel Gich, de Torroella de Montgrí, una de les primeres cobles de les que se'n té constància. Probablement tocava el violí a l'Orquestra del Liceu. També va escriure una de les primeres sardanes llargues, obligada de flabiol, a gran orquestra de plaça i executada el 18 d'agost de 1851.
SARDANA LLARGA PER FLABIOL (Orquestra del Triple Picat Vídeo)
Albert Cotó i Fita (Figueres, 13 de febrer del 1852 - Barcelona, 23 d'abril del 1906) va ser intèrpret de piano, director d'orquestra, professor de música i compositor, especialment de sarsueles.
Rebé els primers ensenyaments de música del seu oncle Narcís Fita, compositor i organista de l'església de Sant Pere de Figueres. El 1888 s'instal·là a Barcelona, on dirigí les orquestres de diversos teatres, un dels quals, Eldorado. Fundà el Vuitet Cotó, que estrenà les seves peces de ball, especialment americanes i valsos (balls vuitcentistes). D'entre la seva ampla obra compositora, tingueren molta anomenada les comèdies escèniques Portofolios musicales. Diverses de les seves obres estan subtitulades com a "peces fàcils per a piano", i possiblement les edità amb finalitats pedagògiques.
Biografia extreta de la Viquipèdia
Biografia extreta de la Viquipèdia
LA FIRA DE SANTA CREU (Els pescadors de l'Escala)
ANÍS DEL VELOCÍPEDO (Cobla Reus Jove - vídeo)
Benet Ventura i Llandrich (Figueres 8 de desembre de 1858 - 13 de setembre de 1890) va ser un compositor i director coral, fill de Pep Ventura. Fou component de la cobla-orquestra del seu pare (no se sap del cert), on hi tocà la flauta, el piano i el flabiol; a la seva mort el succeí com a capdavanter i intèrpret de tenora, moment en què passà a anomenar-se l'Antiga Pep. Fou també director del cor Erato entre els anys 1885 -1888 i 1889-1890. La seva obra es compon principalment de ballades, obres corals i sardanes. Va obtenir un accèssit en el concurs de sardanes a la Bisbal, l'any 1887, amb el títol Per sardanes, l'Empordà.
Orquestra de Cambra de l'Empordà i Orquestra Filharmònica de Catalunya
Director Carles Coll
Felip Cervera i Marquès (Castelló d'Empúries, 18 de novembre de 1863 - Figueres,14 d'octubre de 1930) fou un compositor prolífic, tant en el camp profà com en el religiós: peces per a concert, música religiosa, caramelles, marxes, sardanes.
Malgrat haver compost una gran quantitat d'obres, malauradament es conserva ben poc de la seva producció, ja que féu cremar pel seu fill Josep Maria i davant seu totes les seves composicions. Acció difícil d'entendre malgrat s'hagi considerat com un acte d'humilitat. El seu fill va poder salvar furtivament la peça coral La Fira de Santa Creu i el càntic religiós Sia vostra gran puresa.
Biografia extreta de la Viquipèdia
Biografia extreta de la Viquipèdia
LA CALÀNDRIA REFILA (Cobla Cobla Mil·lenària de Perpinyà)
(vídeo de Carles Cervera)
Ramon Basil i Burjó (Figueres,1866 – 3 d'abril de 1938) fou un director coral, pianista, músic de cobla i compositor de sardanes.
Estudià a l'Institut Ramon Muntaner. Va ser el pare i primer mestre de música de Francesc Basil i Oliveras. Dirigí la Coral Erato, de Figueres, i actuà amb la cobla-orquestra Mendoza, també de Figueres. Havia treballat amb el notari Salvador Dalí, pare del pintor
Algunes de les seves obres es conserven a l'arxiu "Erato Partitura Digital", de la Societat Coral Erato de Figueres i a la Partothèque del Musee des Instruments de Ceret.
Biografia extreta de la Viquipèdia
Biografia extreta de la Viquipèdia
CLAREJANT (Cobla Ciutat de Girona)
EL TRAVIESO - VALS-JOTA (Cobla Ciutat de Girona)
Antoni Juncà i Soler (Figueres, 17 de maig de 1875 - Saragossa, 19 de febrer de 1952) va ser músic militar, professor de música i compositor, especialment de sardanes.
Fou instrumentista de tible i de clarinet (a l'orquestra Moderna Catalana de Granollers), i director de cobles (com l'Antiga Pep, de Figueres), de corals (com el cor claverià Amigos de la Unión de Granollers o el de la Societat Coral Erato de Figueres) i d'orquestres (dirigí la Societat Gironina de Concerts en els dos concerts que aquesta va fer, el 1916).
Exercí de professor de música, i tingué per alumnes -entre altres- Josep Baró i Güell i Josep Maria Cervera i Berta.
Biografia extreta de la Viquipèdia
Biografia extreta de la Viquipèdia
LLUNY DE MA PÀTRIA (Cobla Miramar)
L'ABELLA I LA FLOR (Cobla Simfònica Catalana - vídeo)
Josep Passolas Coderch (Castelló d'Empúries 19-09-1881 - Figueres 8-12-1957)
A l’edat de set anys va rebre les primeres lliçons de música i als onze de piano del mestre Antoni Agramont. Es va traslladar a Barcelona per perfeccionar els coneixements musicals i va ser alumne de l’Escola Municipal de Música.
Finalitzats els estudis va actuar com a concertista, però es va traslladar a Figueres on va exercir com a pedagog. Ha estat qualificat com a excel·lent intèrpret i compositor inspirat, qualitats que va saber inculcar i comunicar als seus alumnes. Entre els deixebles més destacats figuren: Francesc Basil, Josep Falgarona, Florenci Mauné.
Va fundar l’Acadèmia Passolas (Figueres,1932). Va ser professor de cant i piano de l’Escola del Treball de la Generalitat, de Figueres (1937), nomenat professor de la classe de solfeig del municipi de Castelló d’Empúries (1938), i després de la guerra civil va ser professor de l’Escola d’Arts i Oficis Clerch i Nicolau (Figueres, 1940).
Va compondre diverses peces, amb preferència per a piano, obres de cambra i sardanes per a cobla i per a piano i altres instruments d’acompanyament. Se sap que també va compondre cançons i música religiosa.
Biografia extreta del Diccionari Biogràfic de l'Alt Empordà, (Inés Padrosa)
Enric Sans i Salellas (Figueres, 10 de setembre de 1890 – 11 de febrer de 1953) va ser un músic i compositor de sardanes.
Iniciat pel seu pare, Fèlix Sans Camps, va començar a tocar el violí als 7 any.
Va formar part de l’orquestra L’Art Gironí i durant els anys 1911 a 1914 va ser director de la cobla Antiga Pep de Figueres, per la que va escriure sardanes algunes de les quals van ser enregistrades a París en un viatge amb la seva cobla. També va formar part de The King Jazz, una de les primeres formacions de jazz de Figueres
Biografia extreta de la Viquipèdia
Cobla Antiga Pep - Any 1913
Enric Sans 1r de davant a l'esquerra - (blog Josep Loredo)
VORA EL NIU (Cobla Cadaqués - Xiulada per Jordi Ferrer)
CATALUNYA (Cobla Reus Jove - vídeo - narrador Jordi Saura)
Simó Gratacós Oliveras (Figueres, 21 gener 1891 - 2 gener 1958)
De família on la música no era estranya (entre altres vincles, era cosí amb Francesc Basil), va cursar estudis musicals amb Eusebi Vilà i Josep Cirilo. Va ser intèrpret de piano i de flauta travessera, instrument amb el qual va assolir un gran nivell (i del qual el seu fill és un instrumentista d’abast internacional). La seva activitat professional va ser de contractista d’obres, i el seu contacte amb la sardana no va ser profús. Va començar a escriure molt jove (goigs, cançons populars, sardanes i teatre líric), activitat que va abandonar també aviat tot i que va assolir una gran popularitat sobretot amb la sardana ‘Jovenívola’. Va dirigir la Coral Germanor Empordanesa del Casino Menestral de Figueres, i també la Capella Parroquial de Figueres. Juntament amb mossèn Carles Vidal, va treballar en els Pomells de Joventut, moviment de captació juvenil creat per Josep M. Folch i Torres.
Biografia extreta de Músics per la cobla
De família on la música no era estranya (entre altres vincles, era cosí amb Francesc Basil), va cursar estudis musicals amb Eusebi Vilà i Josep Cirilo. Va ser intèrpret de piano i de flauta travessera, instrument amb el qual va assolir un gran nivell (i del qual el seu fill és un instrumentista d’abast internacional). La seva activitat professional va ser de contractista d’obres, i el seu contacte amb la sardana no va ser profús. Va començar a escriure molt jove (goigs, cançons populars, sardanes i teatre líric), activitat que va abandonar també aviat tot i que va assolir una gran popularitat sobretot amb la sardana ‘Jovenívola’. Va dirigir la Coral Germanor Empordanesa del Casino Menestral de Figueres, i també la Capella Parroquial de Figueres. Juntament amb mossèn Carles Vidal, va treballar en els Pomells de Joventut, moviment de captació juvenil creat per Josep M. Folch i Torres.
Biografia extreta de Músics per la cobla
PLUJA DE FLORS (Cobla Reus Jove - vídeo)
Cast Aiguabella Fàbrega (Figueres, Alt Empordà, 1893 – 10 de febrer de 1938) fou un instrumentista de tible i compositor de sardanes. Fill del músic figuerec Ricard Aiguabella Algans i germà del també músic Miquel Aiguabella Fàbrega.
Va formar part de la Cobla-orquestra Canigó amb el seu germà Miquel i posteriorment de La Principal de Peralada, Els Rossinyols de Castelló d’Empúries i l’Antiga Pep de Figueres. Morí en el primer bombardeig sobre Figueres durant la guerra.
Biografia extreta de Sonabé.cat
Biografia extreta de Sonabé.cat
Cobla Antiga Pep - 1933
Cast Aiguabella, el del mig de davant (blog Josep Loredo)
Cast Aiguabella - retrat editat per Josep Loredo
Carles Mauné i Alay (Vilamacolum, 1 de maig de 1899 - Figueres, 3 de setembre de 1985) fou un compositor de sardanes català i músic instrumentista de tible, tenora i clarinet.
Va estudiar solfeig i clarinet amb Josep Riera, tenora amb Fèlix Sans i piano amb Josep Passolas i Coderch. Més endavant completaria els seus estudis de tenora amb el mestre Josep Baró i Güell, que al mateix temps l'ensinistrà en les disciplines de composició, harmonia i instrumentació. Va actuar a les següents formacions: Els Rovira (Bordils, 1917), Els Gironins (Girona, 1918), Figueras (Girona, 1919), La Principal de l’Escala (1920) i Antiga Pep (Figueres, 1921); en aquesta darrera hi va restar fins a la dissolució l'any 1952, amb el parèntesi de la seva estada a l’Àfrica en compliment dels deures militars. Al 1953, va fundar la Cobla-orquestra Panamà , on tocava el clarinet, el saxo i a les sardanes el tible o la tenora, segons convingués, tenint d'acompanyant a Eusebi Saló. Aquesta formació fou titular de la “Societat Coral Erato” de Figueres fins a l'any 1965, quan Carles Mauné es va jubilar.
Biografia extreta del blog d Amics de Florenci Mauné
Biografia extreta del blog d Amics de Florenci Mauné
Foto feta per Jaume Nonell - 1983
VILAMACOLUM (Cobla Vila de la Jonquera)
Joan Llonch Batlló (Figueres, 27 d'agost del 1901 - Figueres, 16 de febrer del 1932) Músic i articulista Fill de Joan Llonch Broch, dedicat al comerç, natural de Figueres, i d’Anaïs Batlló Puig, natural de Ceret, el Vallespir, domiciliats al carrer del Palau. Personatge polifacètic, va conrear la literatura, el dibuix i la música. Va estar vinculat a nombroses activitats. Fou col•laborador de la Veu de l’Empordà, membre fundador i col•laborador de L’Agapitu (1923), quinzenal subtitulat de “Festa i Galania”, d’ell es destacaren les caricatures publicades. Va ser membre de l’Associació de Música. Sembla ser que va anar a treballar a París, lloc des del qual va trametre algunes composicions musicals. Va compondre diverses sardanes: Fi de festa, Enviant Flors, La Colla d’en Bosch, L’hereu escampa, L’alegre pubilleta, Patriamor, Gentil nineta, Magdalena. Va compondre també La Ventafocs (1923), Glossant la Festa (1923), La Font trobada (1923), i El mas de Can Pagès, amb lletra de mossèn Bartomeu Barceló. I altres títols com: Poncellament, La Cançó de l’exiliat (1930), tramesa des de París als seus amics figuerencs, Cançó de bressol, i el tango titulat Montmarte
Biografía extreta del Diccionari biogràfic de l'Alt Empordà, (Inés Padrosa)
LA COLLA D'EN BOSCH (Cobla Reus Jove)
Josep Maria Cervera i Berta (Figueres, 16 d'octubre del 1904 - Sant Feliu de Guíxols, 30 de novembre del 1998), sacerdot, escriptor, mestre de música i compositor de sardanes.
Estudià música amb el seu pare, Felip Cervera i Marquès, harmonia i composició amb Antoni Juncà i orgue amb Isidre Lleys i Pagès. Va cursar els estudis eclesiàstics al Seminari de Girona on fou ordenat sacerdot el 1926. Va ser professor del col·legi Santa Maria del Collell des de 1927 fins al 1933. L'any 1929 va ser ordenat eclesiàstic i va exercir com a vicari a Sant Miquel de Campmajor, al temps que impartia classes al col·legi del Collell. El 1933 va ser nomenat organista de la parròquia de Palafrugell. Acabada la guerra civil va ser nomenat vicari de la parròquia de Sant Pere de Figueres (1939-1944) i capellà dels germans de La Salle. Va exercir de professor a l'Institut Ramon Muntaner de Figueres. El 1944 fou nomenat ecònom de Peralada, el 1946, rector de Sant Feliu de Guíxols i el 1961, regent de la parròquia de Santa Susanna del Mercadal de Girona on romangué fins al 1975. Una vegada jubilat (1975) va atendre parròquies petites com la de Bell·lloc d'Aro i rector de Solius fins al 1993. L'any 1992 va ser nomenat canonge honorari de la catedral de Girona. Va dirigir algunes corals i, a Palafrugell, va fundar l'orfeó "Cant Empordanès".
Biografia extreta de la Viquipèdia
Biografia extreta de la Viquipèdia
EL XIPRER DE SANT FERMÍ (Cobla Ciutat de Girona)
Francesc Basil i Oliveras (Figueres, 29 de gener del 1905 - Figueres, 20 d'agost del 1975) va ser compositor de sardanes de gran qualitat.
Acabada la Guerra Civil, Basil tocà durant uns anys a la cobla-orquestra Mendoza, de Figueres, el flabiol en formació de cobla i el piano en la d'orquestra. També era el responsable dels arranjaments musicals.
És un dels compositors de sardanes més premiats (per exemple, amb el premi Joaquim Serra i diversos premis Barcino), i les seves composicions han estat lloades per la crítica.
Biografia extreta de la Viquipèdia
Biografia extreta de la Viquipèdia
SANT PERE DE RODA (Sant Jordi-Ciutat de Barcelona - vídeo)
Teodor Jové i Planella (Figueres, 27 d'agost de 1918 - 18 de juny de 1975) fou un compositor de sardanes i intèrpret de violí i harmònium. Va estudiar harmonia i composició amb Josep Blanch i Reynalt i Joaquim Serra i Corominas. Va actuar en formacions figuerenques els anys 40 i 50, com els Moyambos,encara que després la seva professió habitual va ser empleat de banca.
Biografia extreta de la Viquipèdia
Biografia extreta de la Viquipèdia
LA PADRINETA (Cobla Ciutat de Girona)
Josep Llobet Terricabres (Figueres, 4 de juliol de 1922 - Barcelona 2013)
Estudià harmonia amb F. Alfonso i J. Barberà, i contrapunt i composició amb C. Taltabull.
Té editada una col·lecció de cançons a veu i piano amb el títol de Cançons de primavera. És autor també d’una Rapsòdia Catalana per a coral mixta, solistes i orquestra, i d’una Rapsòdia nadalenca per a coral mixta, solistes, grup de flautes de bec i orquestra de corda.
Ha compost algunes sardanes, una de les quals, Sardana dels Països Catalans, va ser seleccionada en el concurs de sardanes cantades que l’any 1991 organitzà Catalunya Ràdio en el programa Rotllana Oberta i fou estrenada el 1992.
Biografia extreta del Diccionari biogràfic de l'Alt Empordà, (Inés Padrosa)
Agapit Torrent i Batlle (Figueres, 5 de juliol del 1923 – Figueres, 19 de juny del 1991) va ser músic, saxofonista, i compositor, principalment de sardanes.
(A piano i cantada)
Agapit Torrent i Batlle (Figueres, 5 de juliol del 1923 – Figueres, 19 de juny del 1991) va ser músic, saxofonista, i compositor, principalment de sardanes.
Va estudiar solfeig, piano, violí i saxòfon. A quinze anys començà a tocar a orquestres figuerenques, com la Simfònica que dirigia el seu mestre Enric Sans, i als 18 anys creà, juntament amb Florenci Mauné i altres joves músics, l'Orquestrina Moyambos, on feia de saxo tenor primer. Tocà a la cobla-orquestra Mendoza, a la Cobla Selvatana (1946-1949); el 1949 s'establí a Barcelona i entrà a la reputada orquestra de Lluís Rovira. Posteriorment estigué en l'orquestra belga d'Eddie de Latte fins que el 1951 s'integrà en l'orquestra "La Tropicana". Fundà el 1958 el "Latin Combo", el Latin Quartet i tocà en el "Líders Grup". Tornà a Figueres el 1966, i quatre anys més tard esdevingué membre de la cobla La Principal de la Bisbal de la qual, a més d'instrumentista i arranjador, fou director artístic durant setze anys.
Biografia extreta de la Viquipèdia
LLUÏSA (Orquestra de Cambra de l'Empordà)
EL MEU CARRER (Cobla Reus Jove - vídeo)
Florenci Mauné i Marimont (Figueres, 18 de juliol del 1925 - 13 de juliol del 1995) fou un músic instrumentista, compositor de sardanes i director d'orquestra català.
Fill de Carles Mauné Alay també compositor.
Quan tenia 16 anys formà l’orquestrina Moyambos junt amb uns quants estudiants, amics d’institut i també músics, entre ells l’Agapit Torrent.
Ben aviat el seu pare l’incorporà a la Cobla-Orquestra Antiga Pep, hi restà uns 9 anys. Un bon dia és cridat a formar part de la gran Cobla-Orquestra Caravana de Torroella de Montgrí, com a pianista, trombó de pistons i Director, tasca la qual desempenyà amb molta dignitat. Després va ser co-fundador de la Cobla-Orquestra Costa Brava de Palafrugell, una nova formació que sorgí amb molta empenta l’any 1956 ; allí fou on Mauné es consagrà com a director i arranjador. Sempre dirigia els concerts clàssics amb els ulls tancats.
Al 1965 va formar el conjunt Mauné i els seus dinàmics. Malauradament al 1970, amb 45 anys d'edat va patir una trombosi cerebral, quedant-li afectada la parla, l'escriure i la música. Per sort i tornant estudiar harmonia per correspondència va escriure 4 senzilles sardanes, les darreres.
Biografia extreta del blog Amics de Florenci Mauné
Al 1965 va formar el conjunt Mauné i els seus dinàmics. Malauradament al 1970, amb 45 anys d'edat va patir una trombosi cerebral, quedant-li afectada la parla, l'escriure i la música. Per sort i tornant estudiar harmonia per correspondència va escriure 4 senzilles sardanes, les darreres.
Biografia extreta del blog Amics de Florenci Mauné
Foto feta per Jaume Nonell - 1983
ELS DE CA LA GRÀCIA (Cobla Montgrins)
Tenora solista Jordi Carreras - Tible solista Marcel Artiaga
EL BULLICI DE SANTA CREU (Cobla Reus Jove - vídeo)
Jaume Cristau i Brunet (Figueres, 11 de febrer de 1940) és instrumentista de contrabaix, compositor de sardanes i director de cobla.
Ha format part de la cobla-Orquestra Valsar (Girona, 1956), com a cantant, violí i flabiol de la Cobla Catalunya (Bordils, 1957), Participa com a guitarra, contrabaix i cantant als conjunts Francisco Mas (1961-1970), Rob-Roy’s (Palamós, 1963-1964), és director (1971-1974) de la Cobla-Orquestra La Caravana, Empordà Fusió (1995). L'any 1975 va fundar i dirigir la seva pròpia orquestra, la Miramar (1975-1995), , en la que tocava el contrabaix, baix elèctric i feia les veus. També ha format part del grup d'havaneres Grup Terra Endins (Cançó catalana i marinera). Va exercir molts anys com a director de l'escola de Música del Casino Menestral Figuerenc, i membre del Consell Assessor del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Biografia extreta de la Viquipèdia
Biografia extreta de la Viquipèdia
FIGUERES A PEP VENTURA (Cobla Miramar)
DEL BAIX CAMP A L'ALT EMPORDÀ (Cobla Reus Jove - vídeo)
BALADA DEL SABATER D'ORDIS
DEL BAIX CAMP A L'ALT EMPORDÀ (Cobla Reus Jove - vídeo)
Carles Coll i Costa (Figueres,14 d'abril de 1952) és un director d'orquestra i compositor català.
Va cursar estudis al Conservatori Superior de Música del Liceu i al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona
És autor de les orquestracions de les obres dels compositors Josep Serra i Bonal i Albert Cotó que configuren el tercer CD de l'OCE, Valsos i danses vuitcentistes. També és creador de diverses obres per a orquestra de corda
Ha estat convidat a dirigir l'Ensemble Orchestral Perpignan-Languedoc-Roussillon, la Cappella Istropolitana de Bratislava, l'Orquestra Sinfonietta de Zilina (l'Orquestra de Cambra de l'estat d'Eslovàquia), la Çukorova State Symphony de Turquia i l'Orquestra Simfonia de Bucarest, l'Orquestra Simfònica Nacional de Panamà, l'Orquestra Simfònica de Cienfuegos (Cuba), la Knox-Galesburg Symphony dels Estats Units i la Uralsk Philharmonic Orchestra del Kazakhstan.
És l'impulsor i fundador de l'Orquestra de Cambra de l'Empordà, de l'Orquestra Filharmònica de Catalunya i cofundador i codirector de la Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya. El 2007 ha rebut el Premi d'Actuació Cívica de la Fundació Lluís Carulla.
Va rebre la Medalla d’Or al Mèrit Europeu (2011).
Biografia extreta de la Viquipèdia
FIGUERES (Orquestra de Cambra de l'Empordà)
Joan Vila i Safont (Girona, 25 de juny de 1979) neix a Girona circumstancialment, però es figuerenc.
Professor i compositor empordanès.
Als 12 anys inicia els estudis de solfeig, amb Jaume Cristau, i piano, amb Maria Glòria Vila-Puig, a l’Escola de Música del Casino Menestral Figuerenc. Segueix amb els estudis d’harmonia de la mà de Jaume Cristau, Francesc Cassú i Miquel Sunyer, contrapunt i fuga amb Mª Àngels Alabert i composició i instrumentació amb Miquel Sunyer.
Darrerament s’ha introduït en els estudis de cant, amb Anna Vladimirova, Carmen Rodríguez, Caudia Coral i Xavier Mendoza i de direcció coral, assistint a diversos cursos organitzats per la FCEC.
Actualment exerceix de professor de música a l’INS Alexandre Deulofeu de Figueres, dirigeix La Coral del Deulofeu (coral d’alumnes de l’institut), i forma part, com a baríton, del Grup Terra Endins de Girona i del Cor de l’Empordà.
Pel que fa la composició, l’any 2000 compon la seva primera sardana, Serra de Verdera, amb la qual obté el 2n premi en el III Concurs de Sardanes per a Joves Compositors de Blanes. Des d’aquella primera sardana, la seva obra per a cobla ha estat reconeguda en diversos concursos de composició.
Biografia feta per Joan Vila Safont
TORRES DE ROCASALVA (Cobla Ciutat de Girona)
1r Premi al Concurs de Composició de Sardanes Vila d'Amer
ELS CINGLES DE SANT ROC (Cobla Ciutat de Girona)
2n Premi al Concurs de Composició de Sardanes Vila d'Amer 2012 i accèssit al premi de la crítica de la Sardana de l'Any 2012
Acabarem amb una sardana de Lluís Buscarons, JOIA NOSTRA, interpretada per la Principal de Garriguella i ballada per l'Agrupació Mediterrània Dansa a Figueres col·laborant amb la Marató de 2017
