Avui, 7 de juliol de 2023, hem celebrat a Figueres el centenari del naixement del compositor AGAPIT TORRENT i BATLLE, amb un concert ofert a La Cate a càrrec de la cobla LA PRINCIPAL DE LA BISBAL, sota la direcció de Francesc Cassú i Jordi. Presentat per Montserrat Mauné.
Concert organitzat per l’Ajuntament de Figueres, a qui donem les gràcies en nom de la família, i amb la col·laboració del Foment de la Sardana Pep Ventura.
Presentació del concert:
L’Agapit va néixer i morir a Figueres. Va néixer el 5 de juliol de 1923, per tant fa dos dies de l’aniversari. I va morir el 19 de juny de 1991, amb 67 anys, massa jove encara...
L’Agapit de ben petit va viure la música, amagat darrera les bambolines del Casino Menestral, on el seu pare n’era conserge i així va entrar de ben jovenet a estudiar al Casino. Als 12 anys ja va formar part de l’orquestra simfònica tocant el violí, juntament amb el seu mestre Enric Sans. Als 18 anys, amb altres estudiants de l’Institut Muntaner van formar l’orquestrina Moyambos. Entre ells hi havia també Florenci Mauné com a pianista.
Va continuar amb orquestres de Figueres com la Mendoza i al 1946 va entrar a La Selvatana. L’Agapit al llarg de la seva carrera musical, va tocar molts instruments: flabiol – trombó de pistons – tible – clarinet – guitarra– piano , però els seus instruments de referència i que va estudiar a fons eren el violí i el saxo (era considerat un dels millors saxofonistes del país). I també va ser vocalista!!!
De ben jove va estar fent gires per tot el món amb la reconeguda orquestra de Lluis Rovira...Amèrica Llatina...Orient Mitjà... Amb 26 anys va anar a viure a Barcelona amb la Lluïsa i va estar durant quasi 2 anys en diverses orquestres: Eddie de Latte, Tropicana...fent gires per Espanya, i mitja Europa, sempre junts amb la seva esposa.
L’any 1951 van estar un any a Bèlgica i el 1952 va rebutjar un contracte a Alemanya per poder tornar a Figueres a fi de que el seu fill Jordi pogués néixer a casa, a la seva Catalunya. I al cap de pocs mesos torna a començar les gires per tota Europa, ara ja amb la família al complert.
Una mica cansats de tot plegat l’any 1958 amb tres músics més de l’orquestra Tropicana, entre ells l’inseparable amic , pianista i compositor Francesc Burrull tornen a Barcelona i funden el grup "Latin Combo", que va gaudir de gran fama interpretant i enregistrant les cançons italianes de moda Doménico Modugno, Renato Carosone, etc.
Amb els anys el grup es va reconvertir en Latin Quartet. Tot això compaginant-ho amb la seva autèntica passió , el jazz, participant en l’esclat que va viure el moviment jazzístic a Barcelona en la primera meitat dels seixanta. Al voltant de la sala Jamboree de la Plaça Reial , Torrent i Burrull alternaven sovint en les jamm-sessions amb artistes de la talla de Tete Montoliu o , més ocasionalment , amb músics de referència internacional com els nord-americans Don Byas o Bill Coleman.
Finalment cansat i una mica aclaparat per tanta feina , decideix tornar a Figueres i van obrir una sabateria al carrer Sant Pau, on hi tenia a la rebotiga el seu estudi, amb un orgue, una guitarra elèctrica, el seu violí i el saxo, la seva gran passió.
A Figueres va formar el conjunt Líders Grup (1967) juntament amb el seu fill Jordi a la bateria, en Josep Quer a la guitarra baixa i dues joves promeses de l’escola de Música del Casino Menestral: en Jordi Parrot al teclats i saxo alt i en Josep Mª Barretina al baix.
L'any 1970 esdevingué membre de la cobla La Principal de la Bisbal de la qual, a més d'instrumentista i arranjador, fou director artístic durant setze anys i la seva gestió va ser decisiva perquè assolís una gran qualitat en la vessant d’orquestra. Va entrar amb la condició de no tocar sardanes, i va ser al cap de 7 anys d’estar a la Principal de la Bisbal, quan li va entrar la vena de composar-ne. La primera que va escriure la va mostrar primer a en Conrad Saló i en Conrad li va dir “Endavant!!”. Així va ser com en va escriure 21. La mort prematura li privà d’escriure’n més.
A part de sardanes va escriure ballables i alguna havanera.
I també va ser pintor, li agradava molt anar a Banyoles a pintar, fent magnífics quadres de paisatges amb molt bona tècnica. Ens ho pot corroborar en Josep Ministral.
Agapit va ser un instrumentista múltiple, compositor, arranjador, professor de música, bona part dels seua alumnes han format part de les millor orquestres del país.
Tot i estant a Figueres mai va abandonar la pràctica del jazz . Els primers anys en les sessions que organitzava en el desaparegut bar Nobel de la Rambla el seu propietari , pianista i bon amic “Meru” Salabert . I ja cap al final de la seva vida en les inoblidables jamms que el seu company Albert Montjó muntava en el seu pub “LA NOTA” on es van iniciar joves músics avui consagrats com el pianista Lluis Escuadra o el guitarrista Francesc Ubanell.
En paraules de Joan Ferrerós, l’Agapit fou un dandi complet: en l’aspecte, en el tracte i en la feina; discret per no molestar i elegant fins al darrer moment.
El programa que ens ha ofert la cobla ha estat escollit per la família. Cada sardana té un motiu per ser interpretada.
1. LA FONT D’EN SERRA , escrita al 1983, és la 3a sardana que va composar, dedicada a la seva mare Rosa Batlle Delforn i al poble d’Agullana on ella va néixer. El títol fa referència a una font molt propera a la casa pairal dels Batlle, lloc de trobada dels vilatans on anaven a buscar aigua amb els càntirs tradicionals.
2. COLLA EMPORDÀ també del 1983. La va dedicar a l’enyorada colla sardanista figuerenca de la Societat Coral Erato, on ballava la seva filla amb els seus amics
3. Com la majoria de compositors, l’Agapit també va dedicar una sardana a la persona que més estimava i que li va fer de puntal la major part de la seva vida, la LLUÏSA. Es van conéixer el 1945 quan l’Agapit tocava a La Selvatana. Una dona forta...senzilla al mateix temps, sempre alegre i comunicativa, que va portar el nom de l’Agapit fins a l’últim moment.
La Lluïsa va morir 12 març de 2022 i va ballar sardanes fins quasi al final. Aquesta sardana va ser elegida Sardana de l’Any a Torroella de Montgrí el 28 d’abril de 1984
4. La 4a sardana i també com la majoria de compositors, qui no ha dedicat una sardana a la nineta dels seus ulls? Aquesta l’Agapit la va dedicar a la seva filla Rosa amb el nom ROSA DE GENER perquè la Rosa va néixer el mes de gener. Amb aquesta sardana obtingué el 3r premi del jurat en el 3r concurs de composició de sardanes Conrad Saló a La Bisbal el desembre de 1987 i també va tenir el premi popular del públic.
5. EL MEU CARRER i fa referència al carrer on va néixer i passar la infantesa l’Agapit, el cèntric carrer de La Rosa de Figueres, on sempre més va tenir una gran tendència a passar-hi. Amb ella va obtenir el 4rt premi en el concurs de composició Mestre Conrad Saló a La Bisbal d’Empordà el 1987.
6. CANÇÓ DE PRIMAVERA que quedà finalista dels XI premis de composició de sardanes Francesc Basil celebrats a Figueres el 3 de maig del 1988.
7. Hem continuat amb una de les sardanes mes programades i probablement la més treballada musicalment. A l’Agapit li va venir la inspiració el dia del enterrament de Dalí, estava amb la Lluïsa davant de Museu i li va dir: ja tinc al cap la sardana que escriuré i es dirà DALINIANA en honor d’aquest nostrat gran pintor. Aquesta sardana va rebre el Premi Popular en el XIIè concurs de composició Francesc Basil celebrat a Figueres el 3 de maig de 1989, tres mesos després de la mort de Dalí. Destaquem també el vinil que es va publicar amb el títol de Daliniana il·lustrat en la caràtula pel mestre Josep Ministral.
8. INQUIETUDS i va ser finalista de la 4a edició premis Conrad Saló a La Bisbal el 1990
9 . EL PUIG DEL RAM. El Puig del Ram es una contrada del veïnat de l’Estrada pertanyent a Agullana. L’Agapit hi jugava a pilota quan era petit. Aquesta sardana te un sentit molt especial, sobretot per a la Lluïsa quan m’ho explicava. L’Agapit ja estava malalt, feia temps que no tenia esma per a fer gaire res. Un dia, quan la Lluïsa tornava de la botiga, al pujar l’escala va sentir que l’Agapit tocava el piano. Li va dir...estic fent una sardana, El Puig del Ram. Però l’Agapit no la va poder sentir mai. La va escriure el 1991. El 19 de juny es va morir i va ser estrenada per la Festa de l’Estrada per la Cobla Perpinyà, l’1 de setembre de 1991.
La Montserrat Vayreda en va escriure un poema. Hem llegit la primera estrofa i la última:
Ressona la sardana pulcre i lliure / des de la plaça a l’amplitud del camp
/ es la darrera que va poder escriure / i la que porta el nom EL PUIG DEL RAM
Les notes que escoltem dins l’Estrada / en el cor de la festa d’aquest any / ens porten l’esperit i l’alenada / de l’enyorat i benvolgut company
10. La última sardana també és molt emotiva. No és de l’Agapit. Es de Jaume Cristau, que avui ens acompanya que la va escriure després de la seva mort . Hi ha una amistat i un lligam gran entre els dos mestres i una coincidència... en Jaume Cristau viu al carrer Agapit Torrent de Figueres.
El nom de la sardana, COR DE VIOLÍ
Era una de les melodies preferides de l’Agapit i essent, com era ell , un músic essencialment de jazz, era un dels pocs instrumentistes de violí del nostre país capaç d'improvisar sobre aquest tema o sobre qualsevol altre que li posessin al davant. En feia una autèntica creació, combinant els fragments de melodia romàntica amb moments vibrants d'improvisació, emotivitat i creativitat que feien a qui l’escoltava , sentir a flor de pell el batec del cor i l’ànima d’aquest artista excepcional . Per això després de la seva mort el bon amic i excel·lent compositor Jaume Cristau li va composar i dedicar aquesta sardana justament amb aquest títol “COR DE VIOLÍ” La Lluïsa va tenir sempre més la partitura oberta en un faristol al despatx de l’Agapit.
En acabar s'ha fet entrega d'uns rams de flors als fills de l'Agapit, en Jordi i la Rosa. I La Principal de la Bisbal ha ofert un bis de la sardana LLUÏSA, per a sentir-la més a prop nostre.
