Com a cloenda dels actes del dia 23 de març de 2025 per commemorar el 150è aniversari de la mort de Pep Ventura, la cobla Montgrins ens ha ofert un extraordinari concert.
L'acte ha començat amb unes paraules de la presidenta del Foment de la Sardana Pep Ventura, Sra Montserrat Mauné i de l'alcalde de Figueres, Sr Jordi Masquef, juntament amb la primera tinent d'alcalde, Sra Carme Martínez i del segon tinent d'alcalde, Sr Josep Maria Bernils.
Avui hem commemorat l’aniversari de la mort d’un músic de cobla, compositor, amb un extraordinari concert que ha de servir per reimpulsar la memòria i el coneixement que tenim del personatge, Josep Maria Ventura i Casas, Pep Ventura.
Són l’ajuntament de Figueres i el Foment de la Sardana Pep Ventura qui han organitzat el concert amb obres del gran Mestre i també de compositors que l’han homenatjat.
La cobla Montgrins ha estat dirigida pel Mestre Jordi Molina
Hem encetat el concert amb una sardana tal com la va escriure Pep Ventura, que hem recollit de l’arxiu de l’Orfeó Català. No sabem l’any ja que quasi cap sardana està datada. LO CANT DELS AUSELLETS.
Segons Anna Costal, Pep Ventura va compondre sardanes a principi de la dècada de 1860 sobre cançons populars catalanes. Una d’aquestes sardanes és Lo cant dels aussellets amb una data de composició segurament no gaire anterior al juliol de 1863 segons una ressenya del diari El Metrónomo de juliol de 1863 que deia que havien agradat molt pel caràcter tendre i pastoril
Amb una peculiaritat, i es que el trombó no toca, ja que aquest instrument de vegades formava part de les partitures de Pep Ventura i de vegades no, perquè encara no s'havia creat la plantilla estàndard que avui coneixem i anava variant segons les necessitats de cada obra
Hem acabat la primera part amb una sorpresa.
El curs passat a instàncies del Foment de la Sardana Pep Ventura i també amb la seva col·laboració, el Casino Menestral de Figueres va començar a donar classes de tenora a un alumne, de cara a la commemoració del 150è aniversari de la mort de Pep Ventura. El luthier figuerenc Joan Roca va construir una tenora i la va cedir al Casino Menestral per poder fer les classes de tenora, per lo que li estem molt agraïts. Aquest alumne de tenora es Gerard Cornejo. Però també s’hi va afegir un alumne de tible, en Joan Mallol. I avui els podrem escoltar tocant amb la cobla Montgrins.
La sardana es CANTS DEL DIA
Segons la musicòloga Anna Costal, els músics de les orquestres empordaneses, i especialment els seus líders, van col·laborar i es van implicar en l’ús propagandístic que el republicanisme federal potenciava a través de les manifestacions populars al carrer.
Pep Ventura va escriure vàries sardanes revolucionàries com La Marsellesa, La sardana Can-Can, o aquesta que escoltarem, una sardana llarga que inclou la melodia de l’Himne de Riego.
Segons paraules de la Costal: aquesta sardana republicana la podem situar molt propera a la revolució del setembre de 1868, ja que les particel·les de estan copiades al quadern n. 26, el qual creiem que inclou, segons els nostres càlculs, les sardanes que l’orquestra de Pep Ventura va interpretar entre el 1868 i el 1869.
De 1868 a 1874 les sardanes es van manifestar associades a la ideologia republicana federal en contra de qui les volia com a model tradicionalista
El 1872 Figueres celebrava la Primera República amb sardanes revolucionàries com Cants del dia.
En el video podeu veure l'actuació dels dos alumnes
Hem començat la segona part amb sardanes dedicades a Pep Ventura
La primera ha estat del fill de Pep Ventura, en Benet Ventura i Llandrich que va néixer a Figueres el 8 de desembre de 1858, i va morir el 1890 amb 31 anys, a causa d’una tuberculosi hereditària.
Fotos: Martí Augé - Jordi Blanco - Tramuntana.TV - Nuri Escudé - Montserrat Mauné - Dolors Puig
És curiós que en Pep Ventura només va tenir un fill i va néixer 21 anys després del seu casament.
En Benet que també era instrumentista de tenora, se’l va identificar com a successor musical del seu pare i ell mateix anunciava la seva cobla com “Orquesta del hijo de Pep” i se la citava com “La Pep de Figueres” o “La copla antigua de Pep”, competint sovint amb la orquestra del castelloní Antoni Agramont.
Amb una peça escrita el 1882 amb 24 anys que es un recull d’algunes sardanes del seu pare.
El seu nom Un record a mon pare.
També hem tingut un record, al poble on va néixer Pep Ventura, Alcalà la Real.
Es del compositor Jaume Pons i Jufré nascut a l'Esquirol, el 1918 i mort el 1983. Va ser un músic osonenc, intèrpret de trombó i fiscorn, i compositor, especialment de sardanes.
Acabada el 8 juliol de 1983
A la revista Nostra Dansa de Manlleu posa que la va estrenar la cobla Selvatana el 15-08-1983
I per un dia tant significatiu de la commemoració, una obra també significativa.
Es tracta d’un “requiem in memoriam a Pep Ventura” sota el títol de: 24 de març de 1875, obra del nostre estimat Jaume Cristau i Brunet.
En Jaume va escriure aquesta obra el 2016 i encara no havia estat estrenada. I avui en hem tingut l’honor. Així com també hem tingut l’honor que el Mestre Cristau ens acompanyés i li hem donat una forta ovació!!
En acabar el concert s'ha fet entrega d'uns rams de flors al director Jordi Molina i a la presentadora Júlia Xaudiera
