COMPOSITORS FIGUERENCS EN EL RECORD
CONCERT COMMEMORATIU
Amb aquest títol, hem celebrat a Figueres un concert per commemorar el 150è aniversari de la mort de Josep M. Ventura Casas, Pep Ventura; el150è aniversari del naixement d'Antoni Juncà Soler; el 100è aniversari del naixement de Florenci Mauné Marimont, i el 50è aniversari de la mort de Francesc Basil Oliveras i de Teodor Jové Planella.
Compositors figuerencs en el record ha estat un homenatge a cinc músics que van fer de Figueres un escenari sardanístic privilegiat
Amb les cobles SANT JORDI - CIUTAT DE BARCELONA / MIL·LENÀRIA - FIDELÍSSIMA VILA DE PERPINYÀ
Sota la direcció de JORDI MOLINA
Concert organitzat per l'Ajuntament de Figueres i el Foment de la Sardana Pep Ventura
Segons Sara Guillén, besnéta de Juncà, en el seu treball de recerca, exposa que era un compositor amb més d’un centenar d’obres com sardanes, pasdobles i marxes, director de les principals bandes dels regiments militars i clarinetista. Un home que estimava i enyorava la seva terra, Figueres i Catalunya, i que quan estava destinat a l’altra punta del país escrivia poemes per expressar la seva tristor...
Als 9 anys va començar els estudis musicals amb Isidre Lleys. Als 18 anys començà a treballar com a destacat clarinetista en les principals formacions i com a director d’orfeons i cors com, per exemple, en el de la Societat Coral Erato de Figueres. Al 1988 va ser director de la cobla L’Antiga Pep.
Gràcies a la seva carrera musical va obtenir la plaça de director en les Bandes dels Regiments de Bailén número 24, i Sant Quintín número 47, passant per diferents Regiments, entre ells Racó del Medik de Tetuan o a Melilla.
Saludem a la seva família, especialment a la seva néta Cecília i al seu nét José Antonio
D’Antoni Juncà escoltarem a la primera part dues obres
• La primera LLUNY DE MA PÀTRIA, composta el 1916 a Tetuan, dedicada al seu amic i col•laborador Salvador Raurich, important musicògraf. Amb la cobla Mil·lenària
• Seguidament LES CULLERETES DE SANT MIQUEL, escrita a Figueres el 1922, dedicada al seu mestre i amic Juan Balcells. Basada en una melodia d'una cançó infantil que la mainada ballava i jugava a l'Empordà. Presenta la particularitat que en diferents moments dels llargs el sólo es del tamborí. Es de les poques sardanes amb sólo de tamborí. Interpreta la Cobla Sant Jordi
FRANCESC BASIL OLIVERAS va néixer a Figueres el 29 de gener de 1905 i va morir també a Figueres el 20 d'agost del 1975. Per tant commemorem 120 anys del naixement i 50 anys de la seva defunció.
Va rebre les primeres lliçons de música del seu pare, Ramon Basil i Brujó, músic de cobla i compositor de sardanes, i va ampliar estudis de piano amb Lluís Bonaterra i Josep Passolas, així com d’harmonia amb Julià Palanca. Completà la formació a Barcelona amb Zamacois. Va ser un notable pianista, amb una formació musical sòlida
Després de la Guerra Civil, tocà a la cobla-orquestra Mendoza de Figueres (flabiol en cobla, piano en orquestra) També era el responsable dels arranjaments. Després d’unes oposicions infructuoses per ser director de banda militar, treballà com a secretari del jutge de Figueres, combinant-ho amb la tasca de compositor. Va tenir com a únic deixeble Jaume Cristau.
És un dels compositors de sardanes més premiats, per exemple amb el premi Joaquim Serra i premis Barcino; les seves composicions han estat molt elogiades per la crítica. Va compondre més de trenta sardanes i una desena de peces per a cobla. Tomàs Gil i Membrado li dedicà la sardana Honorant Francesc Basil.
Durant uns anys l’Associació Amics de Francesc Basil va convocar un premi de composició per a piano i el Memorial Francesc Basil de composició de sardanes, un dels premis més prestigiosos d’aquesta categoria.
Excusem la presència de la seva filla Pepita que no ens pot acompanyar
De FRANCESC BASIL OLIVERAS escoltarem també dues obres
• Començarem amb: PEP VENTURA, GENI IMMORTAL, Va obtenir el premi extraordinari del Concurs Musical de Sardanes en Commemoració del Centenari de la mort de Pep Ventura.
Estrenada el 23 de març de 1975 per la Cobla Barcelona.
Ens hem servit de les partitures que ens ha cedit Músics per la Cobla, que Jesús Ventura va digitalitzar. L’interpretarà la Cobla Mil·lenària.
- La segona serà SANT PERE DE RODA. Segurament, la més popular de les seves sardanes i, curiosament, una de les poques composicions que no ens consta guardonada.
Datada l’any 1944, i inspirada en el Monestir del mateix nom, la sardana té com a característica principal la melodia central dels llargs, una frase de 32 compassos que protagonitza el tible com a solista. Serà amb la Cobla Sant Jordi.
FLORENCI MAUNÉ MARIMONT va néixer a Figueres el 18 de juliol de 1925 i va morir també a Figueres el 13 de juliol de 1995. Per tant commemorem 100 anys del naixement i 30 de la mort.
Fill del també músic i compositor Carles Mauné Alay de qui va aprendre les primeres lliçons de música.
Era instrumentista de piano, acordió, trombó i fiscorn
Amb 16 anys juntament amb altres estudiants de l’institut, entre ells Agapit Torrent i Teodor Jové van formar un conjunt musical, Moyambos. A partir d’aquí va ser integrant juntament amb el seu pare de la cobla Antiga Pep i també director. Més tard dirigí la cobla-orquestra Caravana. I al 1956 va formar amb altres músics la cobla-orquestra Costa Brava, de la que en era el pianista, arranjador i director. Al 1965, cansat de córrer mon fa formar el conjunt de música moderna Mauné i els seus dinàmics. Ben aviat es feren remarcar entre les orquestrines “pop” més importants de Catalunya. Fou el pioner en portar dos teclats i d’incorporar la tenora a la música ballable, creant arranjaments de cobla-fusió.
Fins que malauradament quan tenia 45 anys va patir una trombosi cerebral en plena actuació. Va perdre el llegir, l’escriure i el més important per ell, la música.
Malgrat això, tornà a estudiar harmonia (per correspondència i amb molta força de voluntat) i va escriure quatre sardanes bastant senzilles
En total va compondre 33 sardanes. I també ballables
Florenci Mauné es el pare de la presidenta del Foment de la Sardana Pep Ventura, la Montserrat a qui també saludem.
De FLORENCI MAUNÉ escoltarem
• Primer, EL SALT DE LA REINA escrita el 1960. Just sota el castell de Sant Pere de Roda hi ha un penya-segat d'uns 150 metres. Segons la llegenda, la reina fugia d'un pirata turc; per no caure a les seves mans, va saltar al buit. Des de llavors a aquell penya-segat se l’anomena EL SALT DE LA REINA. La interpretarà la Cobla Mil·lenària
• La segona serà ELS DE CA LA GRÀCIA estrenada el 1962 per la mateixa cobla Costa Brava on Mauné hi tocava. Està dedicada a la casa pairal de Vilamacolum.
Sardana de lluïment de tenora i tible. Serà la Cobla Sant Jordi qui la tocarà.
TEODOR JOVÉ PLANELLA, fill del pintor Joan Jové i Pi i de Rosa Planella i Florensa, va néixer a Figueres el 27 d’agost de 1918.
Treballava d’empleat de banca i era músic per vocació. Va estudiar de forma no oficial, harmonia i composició amb els mestres Joaquim Serra i Josep Blanch Reynalt de Castelló d’Empúries, on es desplaçava en bicicleta des de Figueres.
El seu instrument era el violí, el qual havia tocat en la formació Moyambos que amenitzava alguns espectacles figuerencs en la dècada dels 40. Si l’ocasió ho requeria també tocava l’harmònium o l’orgue en cerimònies religioses.
Quan la salut i la dedicació a la família li ho permetien, li agradava compondre sardanes en un vell harmònium procedent d’un antic convent que se’n desfeia per cremar-lo.
La seva primera sardana, dedicada a la seva germana, fou “Maria Teresa” (1946), la seguiren vint composicions més.
Morí als 56 anys a Figueres el 18 de juny de 1975. Per tant avui commemorem 50 any de la seva mort.
Saludem els seus fills que ens acompanyen
De TEODOR JOVÉ escoltarem
• Seguidament ROTLLANA QUE AGERMANA. La penúltima que va escriure, al 1974. Sardana amb lletra, que es va presentar al 1r Certamen de Sardanes cantades, organitzat per Ràdio Barcelona i el Casino de l’Aliança. Amb la Cobla Mil·lenària
• Acabant amb la sardana UN POBRE PAGÈS. Escrita el 1966. Va ser presentada al Premi Baixa Garrotxa. I a la coberta hi ha una dedicatòria que diu: Als meus pares amb tot l’afecte. La interpretarà la Cobla Sant Jordi
Tancarem la primera part amb dues sardanes de Florenci Mauné i de Teodor Jové
• EL 10 DE GENER de FLORENCI MAUNÉ. Estrenada el 1947. A l’hora de registrar-la a SGAE, el nom no li fou autoritzat, pensant que era algun fet polític i en canvi era el dia que es va prometre amb la Isabel, que més tard seria la seva esposa. Si escolteu bé sentireu la tramuntana que feia aquell dia del prometatge. Interpreta la Cobla Mil·lenària
• La segona serà LA RAMONA I EN JOAN de TEODOR JOVÉ. Estrenada el 1969. La dedicatòria de la portada diu: A la meva cunyada Ramona Pujol i Roger, padrina del meu fill petit. La tocarà la Cobla Sant Jordi
Sardana LA RAMONA D'EN JOAN de Teodor Jové
SEGONA PART (Amb les dues cobles juntes)
Començarem la segona part amb la primera sardana que va escriure FLORENCI MAUNÉ amb 18 anys i la va dedicar a la seva colla sardanista NOSTRA DANSA i la única de Mauné que te lletra, d’un seu company Josep Prat
Però sense cobla. L’escoltarem cantada pel Cor de Cambra ESTEM D’ACORDS que enguany han celebrat 10 anys. Piano i arranjaments: Pere Puig | Direcció musical: Flor Miscopein
I a més estaran acompanyats per L’AGRUPACIÓ MEDITERRÀNIA DANSA, que també estan de celebració. Aquest any compleixen 25 anys!!
La sardana, NOSTRA DANSA de FLORENCI MAUNÉ
Una de les commemoracions d’aquest concert, son els 150 anys de la mort de JOSEP MARIA VENTURA CASAS, el nostre PEP VENTURA.
Al llarg de tot l’any tant l’Ajuntament, com el Foment de la Sardana Pep Ventura, així com moltes entitats figuerenques hem homenatjat al nostre PARE sardanista, músic de cobla, compositor, renovador de la cobla i de la sardana, reimpulsant la memòria i el coneixement que tenim del personatge. I encara no s’acaba la commemoració, ja que queden alguns actes abans de finalitzar l’any.
Avui homenatjarem en Pep amb 2 temes una mica desconeguts
• Primer amb la SARDANA CAN-CAN. Sardana amb un himne revolucionari, que reprodueix “la cançó del 6 d’octubre”, que es una balada que descriu els fets ocorreguts durant el Foc de la Bisbal de 1869, amb un duet de trompetes que en l’original eren cornetins, segons paraules d’Anna Costal.
• Seguirà ALLÀ VOY YO. Sardana que inclou en els llargs un fragment de l’havanera “La Paloma” escrita per Sebastián Iradier. El fragment on Pep Ventura es va inspirar diu així: Cuando sali de la Habana/ ¡Válgame Dios!/ Nadie me ha visto salir/si no fui yo,/ y una linda Guachinanga./ Si, allà voy yo,/ que se vino trás de mi,/ ¡Que si señor!
Ventura va instrumentar aquest fragment per a duo de cornetins, ara trompetes
• HOMENATGE A LA VERGE MONTSERRATINA de FRANCESC BASIL. Va obtenir el Segon Premi del Concurs de les Festes d'Entronització de la Mare de Déu de Montserrat el 1947. Hi havia de jurat: Eduard Toldrà i Antoni Català.
Es una versió per a dues cobles de la sardana del mateix títol que l’any 1924 va escriure per una sola cobla. Tot i que els curts està basada en la sardana Font Romeu
Tancarem el concert amb un BIS molt emotiu, PER TU PLORO de Pep Ventura, interpretada per les dues cobles
