A vegades, algunes entrades al blog costen més que d’altres.
Aquest és el cas quan parlo de Jacint Bosch. Em costa: ho veig llunyà i proper alhora.
El conec de quan era petita i, amb la meva àvia, anàvem a comprar al seu colmado de la Rambla. Potser perquè era petita, veia totes les estanteries molt altes, una botiga molt plena i ben endreçada. I els amos, amb les bates blanques, tan polits: tant el senyor Bosch —com sentia que li deien— com la senyora Agnès, que sempre em preguntava si ja estudiava música. Jo era petita, però ara em tornen aquests flaixos de memòria. Recordo que hi compràvem pernil dolç i que sempre me’n donava a tastar.
Han passat els anys i suposo que, a mesura que et vas fent gran, recordes les coses amb més nitidesa, fins i tot aquelles a les quals abans no donaves importància.
Vet aquí que no fa gaires dies l’amic Xavier Amiel em va telefonar: havia trobat uns papers antics del seu avi i volia que anessin a formar part de l’Arxiu del Foment. Ens vam trobar. Ja m’havia dit que era poca cosa, però no sabeu la il·lusió que em va fer. Papers com es feien abans, com ho feia també el meu avi: aprofitant sobres oberts, retalls de propaganda... Eren uns escrits dels molts que feia per sortir publicats als butlletins del Foment o als llibrets dels aplecs de Figueres. No en sabem la data, però tant se val: l’important és poder palpar aquestes petites relíquies.
Jacint Bosch va néixer a Figueres el febrer de 1904 i també hi va morir l’abril de 1991. Va ser un reputat catalanista i un gran amant de Pep Ventura, a qui lloava en tots els seus escrits. Fou col·laborador del Foment de la Sardana, tant en la seva primera etapa, el 1928, com en la segona, a partir de 1965. El 1976 se li va concedir la insígnia d’or de l’entitat Foment de la Sardana Pep Ventura de Figueres. També va ser un dels promotors per erigir el monument a la sardana dedicat a Pep Ventura.
Aquests son els escrits que ens ha regalat el seu nét, en Xavier Amiel Bosch
