Dissabte 16 de maig de 2026, ha tingut lloc a Figueres a l'auditori Caputxins, el tradicional concert de la vigília de l'Aplec que ja arribem a la 65a edició.
Amb la cobla CIUTAT DE GIRONA, dirigida per JORDI PICORELLI
Un concert organitzat pel Foment de la Sardana Pep Ventura amb el suport de l'Ajuntament de Figueres. Donem les gràcies una vegada més a l’Ajuntament de Figueres i al regidor de Cultura Popular Josep Mª Bernils per la seva implicació.....
La cobla Ciutat de Girona ha fet la presentació amb una sardana del compositor castelloní, ANTONI AGRAMONT QUINTANA.
EL FOC DE CASTELLÓ, inspirada en el setge que tingué lloc a Castelló entre carlins i liberals a la vila de Castelló d’Empúries els dies 3, 4 i 5 de novembre del 1874, a la III Guerra Carlina. Hem pogut escoltar la sonoritat bèl·lica de les melodies que interpreten els instruments de vent-metall de la cobla.
1 - Hem començat el concert amb una sardana del compositor MARCEL SABATÉ REIXACH
Va ser director de la cobla Ciutat de Girona, des de l’any 1996 fins el 2012, però abans ja en havia estat instrumentista de flabiol.
Hem escoltat la sardana MANEL, dedicada al mestre en majúscules....Manel Saderra i Puigferrer. Va ser Guanyadora de la ronda d'estrenes de Sant Martirià de Banyoles el 29 d’octubre de 2024. La....(CoCo).
2 - Les sardanes que la cobla ha interpretat a continuació han estat sardanes obligades.
La primera d’elles, DOS GERMANS de JOSEP SADERRA I PUIGFERRER, es obligada de dos tibles. Han estat en David Plans i en Josep Salvatella qui han fet el seu lluïment
3 - Hem continuat amb una altra sardana obligada, en aquest cas de trompeta i fiscorn. Composta pel granollerí RAMON VILÀ FERRER el 1964. La va dedicar a dos grans intèrprets, en Jordi Compta com a trompetista i en Josep Puig “El Moreno”, com a fiscornaire. Es dona la circumstància que tots dos van formar part de la primera formació el 1975 de la cobla Ciutat de Girona. EN JORDI I EL MORENO amb els solistes Joan Remacha a la trompeta i Enric Estrada al fiscorn
4 - La darrera obligada que també està en el disc dels 50 anys de la cobla es del compositor integrant d’aquesta cobla, en JOSEP COLL FERRANDO, des de 2001, és el tenora solista de la cobla Ciutat de Girona. La seva sardana es obligada de tenora, instrument d’en Josep, es va estrenar a l’Escala a l’aplec del 2015 i el seu títol, EL MOLL GREC
5 - La 5a ha estat l’himne del moviment obrer, que JOSEP VICENS JULI – L’AVI XAXU, el va transformar en sardana, LA INTERNACIONAL. Va ser musicada el 1888 per Pierre Degeyter per al Dia Internacional dels Treballadors a Lilla, al nord de França. I tal com feia en Pep Ventura que adaptava qualsevol tendència de l’època a sardana, així ho va fer també l’avi Xaxu.
6 - Per tancar la primera part, hem gaudit d’una sardana escrita pel nostre compositor figuerenc, en JAUME CRISTAU BRUNET. Aquesta peça la va escriure pel bicentenari del naixement de Pep Ventura. En Jaume va fer diverses adaptacions. La que hm escoltat va ser per contrabaix i cobla perquè la pogués tocar el company de junta, en JOSEP QUER com a contrabaix solista. En aquesta composició es poden escoltar diferents melodies de sardanes de Pep Ventura com PER TU PLORO - EL CANT DELS OCELLS - EL PARDAL - UNA MIRADA. El seu títol RAPSÒDIA “PEP VENTURA”
1 - Hem començat la segona part amb un compositor molt inquiet. Intèrpret de saxòfon, i tenora. També ha dirigit cobles i corals. És en JOAN JOSEP BLAY MÀÑEZ. D’ell hem escoltat SUITE RELATIVAMENT CÒMICA. És una suite amb cinc temps:
1 - Le bon vivant (masurca)
2 - ¿I el indiano?... que guapo està con la bolsa llena! (americana)
3 - ¿Ernesto?... hum... ¡que bonito! (schotis)
4 - Belle marotte, la tête de linotte (vals)
5 - S'ha acabat l'absenta (polca)
Va obtenir el Segon premi Concurs Joaquim Serra (1999).
2 - La segona ha estat del compositor figuerenc AGAPIT TORRENT BATLLE.
En paraules de Joan Ferrerós, l’Agapit fou un dandi complet: en l’aspecte, en el tracte i en la feina; discret per no molestar i elegant fins al darrer moment.
Avui hem programat la sardana LA PLAÇA DE BANYOLES, la primera que va escriure, dedicada a la Lluïsa, perquè es el lloc on es van conèixer, lloc on anava sovint a pintar fent magnífics quadres de paisatges amb molt bona tècnica.
3 - De SIMÓ GRATACÓS OLIVERAS també figuerenc, hem programat una sardana que es tenia mig oblidada CARÍCIES. Tot el fons de Simó Gratacós està dipositat a l’arxiu del Foment de la Sardana Pep Ventura, tal com va voler la seva filla Mª Rosa, que ens en va fer donació l’any 1916. I avui hem rescatat aquest magnífica sardana.
4 - Hem celebrat l'aniversari del compositor figuerenc JOAN LLONCH BATLLÓ, que va néixer a Figueres (Figueres, 27 d'agost del 1901 - Figueres, 16 de febrer del 1932) Per tant commemorem el 125è aniversari de naixement. Al primer any de la dictadura va anar a París i va tornar poc abans de morir, molt jove, amb 30 anys. Hem escoltat una sardana de l’arxiu del Foment que segurament no s’ha tocat de fa anys. El seu nom PONCELLAMENT
5 - El mes de març s’ha fet a Sant Feliu de Guixols, la cloenda del 150è aniversari del naixement de JULI GARRETA ARBOIX. I el desembre serà la cloenda del centenari de la seva mort. D'ell hem escoltat una sardana que va lligada amb la darrera del concert. La va escriure el 1913 i el seu nom A EN PAU CASALS. Per cert quan Pau Casals al maig de 1926, es va interpretar aquesta sardana i hi era present Juli Garreta.
6 - Enguany commemorem el 150è aniversari del naixement de PAU CASALS DEFILLÓ. Va néixer el 29 de desembre de 1876 al Vendrell i va morir el 1973 amb 96 anys a San Juan de Puerto Rico. Violoncel·lista, director d’orquestra, compositor, humanista i ferm lluitador per la llibertat i la democràcia. Al llarg de la seva vida, Pau Casals va posar la música al servei dels ideals de pau, justícia i llibertat. Avui hem escoltat una peça preciosa, EL PRELUDI DEL PESSEBRE.
El nostre regidor Sr Josep Maria Bernils que no ha deixat de banda la seva activat periodística de recerca històrica, ens ha explicat una altra efemèride relacionada amb el mestre, dels dos concerts que Pau Casals va venir a fer a Figueres, el 1925 i 1926, omplint la sala Edison amb un aforament de 1300 persones.












