En paraules seves, ho resumeix així: "En el llibret de la suite Figarias III, l'any 1984, quan tocava parlar del Parc Bosc i el Passeig Nou, ho vaig fer pensant en l'aplec de la sardana, que s'hi va fer molt temps allà, i va sortir això"
Figueres, amor de mare a la seva filla: la sardana
Espai obert, ombrejat i tranquil on la rotllana pot ser ample i multiplicar-se, on els veïns són arbres, flors, ocells i vida: El Passeig Nou, el Parc.
Ja s'enfila el Flabiol, el petit de casa. La Tenora,com que sap que és la més maca, coqueteja. La Berra, ja vella, rondina, mentre el seu marit, l'orgullós Fiscorn, no li fa cas i va a la seva. El Tible, encara jove, va llançat i la trompeta li diu que tu-ru-rú. El Trombó, dubte i no sap si seguir els fiscorns o perseguir les trompetes. Sort que el Tamborí, encara que poca cosa, és home de seny i resta impassible. És un no parar, quan acaba aquesta família, comença l'altre, i després l'altre... Curts, llargs... Braços amunt, braços avall... L'aplec camina.
Il·lustracions del llibret que ens fa arribar en Jordi Jordà.
Figueres, amor de mare a la seva filla: la sardana
Espai obert, ombrejat i tranquil on la rotllana pot ser ample i multiplicar-se, on els veïns són arbres, flors, ocells i vida: El Passeig Nou, el Parc.
Ja s'enfila el Flabiol, el petit de casa. La Tenora,com que sap que és la més maca, coqueteja. La Berra, ja vella, rondina, mentre el seu marit, l'orgullós Fiscorn, no li fa cas i va a la seva. El Tible, encara jove, va llançat i la trompeta li diu que tu-ru-rú. El Trombó, dubte i no sap si seguir els fiscorns o perseguir les trompetes. Sort que el Tamborí, encara que poca cosa, és home de seny i resta impassible. És un no parar, quan acaba aquesta família, comença l'altre, i després l'altre... Curts, llargs... Braços amunt, braços avall... L'aplec camina.
Il·lustracions del llibret que ens fa arribar en Jordi Jordà.
Gouache del pintor Ramon Pujolboira
Dibuix a carbó del pintor Josep Ministral, sobre imatges de l'Aplec